Translate, Traducetelo

dijous, 13 de març del 2014

Iroha Ishikawa la niña de la esperanza

Iroha Ishikawa tiene actualmente tres años y cuatro meses. Iroha Ishikawa en realidad no es famosa, a su corta edad aun no ha tenido tiempo de ser una gran escritora, ni una celebre actriz, ni una prestigiosa investigadora, pero a sus cuatro meses de vida la imagen de Iroha Ishikawa se convirtió en todo un símbolo de esperanza para el pueblo japonés.

La madre de Iroha, Yuki Ishikawa, estaba el viernes 11 de marzo de 2011 en su casa de Ishinomaki con su bebita, cuando la tierra tembló tirando al suelo todos sus muebles. Ella preparó el coche para marchar lejos de allí así que su esposo regresara a casa. Cuando, Takatoshi Ishikawa llegó, dijo haber oído un ruido muy extraño como de agua. No sintiéndose seguros de coger el coche optaron por subir a casa de unos vecinos que vivían un piso por encima de ellos. Solo llevaban la bolsa del bebe con un termo de agua caliente, dos latas de leche en polvo, tres biberones y algún pañal. Un minuto después el tsunami invadía la vivienda a la altura de la primera planta. 
Dos días después las aguas se retiraron, pero la destrucción y desolación lo cubría todo.  Las replicas del terremoto no cesaban……..





Al tercer día, unos miembros de la Fuerza de Autodefensa los localizaron, las puertas del edificio estaban bloqueadas por automóviles, maderas, escombros,…..los rescataron a través de una ventana. El soldado Koji Chiba, tomo en brazos al bebe cuando un fotógrafo del periódico Yomiuri tomó la instantánea que dio la vuelta al mundo y que se convirtió en un rayo de esperanza para todos aquellos que seguían buscando a sus seres queridos desaparecidos. 




La familia fue trasladada a un centro de evacuación, durante cinco meses permanecieron allí.



 En este tiempo Iroha cayó varias veces enferma, su madre sufría por su futuro. 



Al final del verano pudieron optar a trasladarse a una unidad de viviendas temporales, ganando así un poco de intimidad familiar. 
En un principio los  Ishikawa no pensaban en regresar a su domicilio, pero en la unidad de viviendas temporales no se sentían en casa. 

El día que se cumplió el primer aniversario del desastre, la pequeña Iroha y el señor Koji Chiba se reencontraron. 



Su domicilio, en Ishinomaki, se había inundado hasta el techo, había muchísimo trabajo por hacer y el recuerdo de lo allí vivido les daba miedo.



Después de un año de trabajos de reconstrucción, a finales de 2012 pudieron regresar definitivamente a casa.

La vida de la familia poco a poco se ha ido normalizando, el día 15 de noviembre del 2013 Iroha celebró su fiesta de SHICHI GO SAN y así de feliz lucia.

Ahora espera con ilusión poder acceder a la escuela infantil, ya tiene su uniforme preparado, aunque le queda un poco grande lo viste con orgullo. 



La historia de Iroha Ishikawa y su familia es la historia de muchas familia en Japón, ellos se sienten afortunados porque sobrevivieron al horror, ojala todas las familias hubieran tenido la misma fortuna. 



Iroha Ishikawa té actualment tres anys i quatre mesos. Iroha Ishikawa en realitat no és famosa, a la seva curta edat encara no ha tingut temps de ser una gran escriptora, ni una cèlebre actriu, ni una prestigiosa investigadora, però els seus quatre mesos de vida la imatge de Iroha Ishikawa es va convertir en tot un símbol d’esperança per al poble japonès.

La mare de Iroha, Yuki Ishikawa, estava  el divendres 11 de març de 2011 a la seva casa de Ishinomaki amb la seva bebita, quan la terra va tremolar tirant a terra tots els seus mobles. Ella va preparar el cotxe per marxar lluny d’allà així que el seu marit tornés a casa. Quan, Takatoshi Ishikawa va arribar, va dir haver sentit un soroll molt estrany com d’aigua. No sentint-se segurs d’agafar el cotxe van optar per pujar a casa d’uns veïns que vivien un pis per sobre d’ells. Només portaven la bossa del nadó amb un termo d’aigua calenta, dues llaunes de llet en pols, tres biberons i algun bolquer. Un minut després el tsunami envaïa l’habitatge a l’altura de la primera planta.
Dos dies després les aigües es van retirar, però la destrucció i desolació ho cobria tot. Les rèpliques del terratrèmol no paraven ........ 





Al tercer dia, uns membres de la Força d'Autodefensa els van localitzar, les portes de l’edifici estaven bloquejades per automòbils, fustes , runes, ..... els van rescatar a través d’una finestra. El soldat Koji Chiba,  va agafar en braços el nadó quan un fotògraf del diari Yomiuri va prendre la instantània que va donar la volta al món i que es va convertir en un raig d’esperança per a tots aquells que seguien buscant els seus éssers estimats desapareguts. 




La família va ser traslladada a un centre d’evacuació, durant cinc mesos van romandre allí.



En aquest temps Iroha va caure diverses vegades malalta, la seva mare patia pel seu futur. 



Al final de l’estiu van poder optar a traslladar-se a una unitat d’habitatges temporals, guanyant així una mica d’intimitat familiar.
Al principi els Ishikawa no pensaven en tornar al seu domicili, però en la unitat d’habitatges temporals no se sentien a casa.

El dia que es va complir el primer aniversari del desastre, la petita Iroha i el senyor Koji Chiba es van retrobar.  



El seu domicili, a Ishinomaki, s’havia inundat fins al sostre, hi havia moltíssima feina per fer i el record del que hi havien viscut els feia por.



Després d’un any de treballs de reconstrucció, a finals de 2012 van poder tornar definitivament a casa.

La vida de la família poc a poc s’ha anat normalitzant, el dia 15 novembre 2013 Iroha va celebrar la seva festa de SHICHI GO SAN  i així de feliç lluïa. 



Ara espera amb il•lusió poder accedir a l’escola infantil, ja té el seu uniforme preparat, i encara que li queda una mica gran el vesteix amb orgull. 



La història de Iroha Ishikawa i la seva família és la història de moltes família al Japó, ells se senten afortunats perquè van sobreviure a l’horror, tant de bo totes les famílies haguessin tingut la mateixa fortuna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada