Translate, Traducetelo

diumenge, 24 de març del 2013

El despertar del Fujisan


En castellano después de las fotos.

¿Per quan s’espera la propera erupció del Fujisan?
Encara que és difícil o gairebé impossible de precisar, hi ha dades que semblen indicar que la propera erupció ja s’està gestant.
En el meu viatge del 2010, ja em van comentar que s’estava pendent de ell, perquè les seves erupcions solen repetir-se aproximadament cada 300 anys i tenint en compte que l’ultima va ser el 1707, des del 2007 que l’estan esperant.
És possible que l’arxipèlag japonès estigui ubicat sobre de les vores de quatre plaques tectòniques, la de la mar de Filipines, la eurasiàtica, la Nord-americana i la del Pacífic (foto 1). Això fa del país el més propens a erupcions volcàniques i terratrèmols, del món. La mitologia japonesa té una llegenda amb més de 3000 anys d’antiguitat on s’intentava donar alguna explicació de aquests fenòmens, als habitants de les diferents èpoques. Ōnamazu és un peix gat que viu a sota del sòl japonès. Amagat en el fang de les profunditats del mar és custodiat pel déu Kashima. Aquest per tenir-lo en lloc segur li té una gran pedra damunt del seu cap perquè no es mogui (foto 2), però si el déu es despista, el peix es mou per escapar i és llavors quan la seva força fa que la terra tremoli i que el mar esquitxi amb fúria la costa. Com totes les llegendes provenen d’alguna veritat, sembla que en l’antiguitat van detectar que els peixos gat i els silurs, que són de la mateixa espècie, abans de qualsevol sisme, augmentaven la seva activitat, de manera que van suposar que obeïen ordres d’un espècimen gegant. Ōnamazu a més de provocar tots aquests fenòmens també s’ha convertit en logotip d’entitats o departaments de protecció ciutadana (foto 3) i de diverses qüestions relacionades, com el protocol d’emergències d’alguna ciutat (foto 4) senyals de trànsit on s’indica que en cas de desastre natural aquesta carretera estarà tancada perquè serà utilitzada exclusivament per personal autoritzat (foto 5) o simplement com a icona en les desfilades (foto 6).
Científics de l'Institut Nacional d'Investigació de Ciències de la Terra i Prevenció de Desastres japonès, tot i advertint que s’haurien de reunir altres condicions, van informar que la pressió a la cambra magmàtica és molt superior a la necessària perquè el volcà erupcioni. El desplaçament de les plaques tectòniques que van provocar el terratrèmol submarí de març del 2011, van causar l’augment d’aquesta pressió fins a 16 vegades superior a la necessària per erupcionar encara que sembla que no ha passat perquè la quantitat de magma és insuficient. Un informe afegeix que a la zona termal del vessant est, s’ha detectat un augment en l’activitat de les fumaroles i que ha aparegut una fila de nous cràters o esvorancs a la zona de les Forces de Defensa i que en emana gas natural , tot sembla indicar que són els preparatius per a una erupció que es calcula succeirà abans del 2015. (foto 7)
D’altra banda, altres investigadors estudien la possibilitat que el Fujisan pugui enfonsar-se a causa del moviment d’una falla de 34 quilòmetres que flueix sota la muntanya i que ha estat descoberta recentment.
El país nipó, acostumat a diversos desastres naturals, té ja elaborat el pla d’evacuació (foto 8, 9, 10, 11 i 12). 567.000 persones, de la província de Shizuoka, hauran d’abandonar la seva llar. Altres 130.000 ho hauran de fer depenent si la lava arriba a la zona residencial de la ciutat de Fuji, al sud del volcà, tenint previsió de si serà en època amb neu o sense (foto 13 i 14). La província de Yamanashi, que està ubicada a la zona nord del Fuji, també està preparada per a una eventual erupció. Així mateix el pla d’evacuació preveu les actuacions per si el desastre es produeix en els mesos de juliol o agost per els 300.000 visitants que té la muntanya.
El pla s’ha elaborat després d’un estudi d’un mapa confeccionat després de l’ultima erupció, el 1707, determinant fins a deu zones diferents on es podria dirigir la lava.
El govern va fer una simulació d’erupció i va calcular que a Tòkyo, que està a 100 km. de distància, s’acumularien entre 2 i 10 centímetres de cendra. Que s’haurien de tallar al trànsit 14.600 quilòmetres de carreteres, que més de 500 vols diaris s’haurien cancel · lar per causa de les cendres i que més d’un milió d’habitatges es quedarien sense subministrament elèctric. Les pèrdues econòmiques podrien ser billonaries (en iens).
Particularment no sé si l’erupció serà abans o després del 2015, però el que no hem d’oblidar és que el Fujisan només està adormit.
Us deixo una sèrie de boniques instantànies del volcà (foto 15 en endavant). La foto 24 està presa des de l’estació espacial internacional.
En una propera entrada us explicaré sobre l’erupció de 1707 i d’anteriors, així com de la formació de l’actual Fujisan.

Foto 1

Foto 2

Foto 3

Foto 4

Foto 5

Foto 6

Foto 7 (Foto tomada en Febrero de 20l3) 

Foto 8 Manual de evacuación

Foto 9

Foto 10
Foto 11

Foto 12

Foto 13

Foto 14

Foto 15

Foto 16
Foto 17

Foto 18

Foto 19

Foto 20

Foto 21

Foto 22

Foto 23

Foto 24 desde el espacio

 ¿Para cuándo se espera la próxima erupción del Fujisan?
Aunque es difícil o casi imposible de precisar, hay datos que parecen indicar que la próxima erupción ya se está gestando.
En mi viaje del 2010, ya me comentaron que se estaba pendiente de el, porque sus erupciones suelen repetirse aproximadamente cada 300 años y teniendo en cuenta que la ultima fue en 1707, desde el 2007 que la están esperando.
Es posible que el archipiélago japonés este ubicado encima de los bordes de cuatro placas tectónicas, la del mar de Filipinas, la Euroasiatica, la Norteamericana y la del Pacifico (foto 1). Esto hace del país el más propenso a erupciones volcánicas y terremotos, del mundo. La mitología japonesa tiene una leyenda con más de 3000 años de antigüedad en donde se intentaba dar  alguna explicación a estos fenómenos, a los habitantes de las diferentes épocas.  Ōnamazu es un pez gato que vive justo debajo del suelo japonés. Escondido en el barro de las profundidades del mar es custodiado por el dios Kashima. Este para tenerlo a buen recaudo tiene una enorme piedra encima de su cabeza para que no se mueva (foto 2), pero si el dios se despista, el pez se mueve para escaparse y es entonces cuando su fuerza provoca que la tierra tiemble y que el mar salpique con furia la costa.  Como todas las leyendas provienen de alguna verdad, parece ser que en la antigüedad detectaron que los peces gato y los siluros, que son de la misma especie, con anterioridad a cualquier seismo, aumentaban su actividad, con lo que supusieron que obedecían órdenes de un espécimen gigante. Ōnamazu a demás de provocar todos estos fenómenos también se ha convertido en logo de entidades o departamentos de protección ciudadana (foto 3) y de diversas cuestiones relacionadas, como el protocolo de emergencias de alguna ciudad (foto 4)  señales de trafico donde indica que en caso de desastre natural esa carretera estará cerrada por que será utilizada exclusivamente por personal autorizado (foto 5) o simplemente como icono en los desfiles (foto 6).   
Científicos del Instituto Nacional de Investigación de Ciencias de la Tierra y Prevención de Desastres japonés, todo y advirtiendo de que se tendrían que reunir otras condiciones,  informaron que la presión en la cámara magmática es muy superior a la necesaria para que el volcán erupcione. El desplazamiento de las placas tectónicas que provocaron el terremoto submarino de marzo del 2011, causaron el aumento de esta presión hasta 16 veces superior a la necesaria para erupcionar aunque parece que no ha ocurrido por que la cantidad de magma es insuficiente.  Un informe añade que en la zona termal de la ladera este, se ha detectado un aumento en la actividad de las fumarolas y que ha aparecido una fila de nuevos cráteres o socavones en la zona de las Fuerzas de Defensa y que de ellos emana gas natural, todo parece indicar que son los preparativos para una erupción que se calcula  sucederá antes del 2015. (foto 7) 
Por otro lado, otros investigadores barajan la posibilidad que el Fujisan pueda desmoronarse debido al movimiento de una falla de 34 kilómetros que fluye bajo la montaña y que ha sido descubierta recientemente. 
El país nipón, acostumbrado a diversos desastres naturales, tiene ya elaborado el plan de evacuación (foto 8, 9, 10,11 y 12). 567.000 personas, de la provincia de Shizuoka, tendrán que abandonar su hogar. Otras 130.000 lo deberán hacer dependiendo si la lava alcanza la zona residencial de la ciudad de Fuji, al sur del volcán, teniendo previsión de si será en época con nieve o sin ella (foto 13 y 14). La provincia de  Yamanashi, que esta ubicada en la zona norte del Fuji, también está preparada para una eventual erupción.  Así mismo el plan de evacuación prevé las actuaciones por si el desastre se produce en los meses de julio o agosto para los 300.000 visitantes que tiene la montaña.
El plan se ha elaborado tras un estudio de un mapa confeccionado tras la última erupción, en 1707, determinando hasta diez zonas diferentes donde se podría dirigir la lava.
El gobierno hizo una simulación de erupción y calculó que en Tokyo, que está a 100 km. de distancia, se acumularían entre 2 y 10 centímetros de ceniza. Que se tendrían que cortar al tráfico  14.600 kilómetros de carreteras, que más de 500 vuelos diarios se deberían cancelar por causa de las cenizas y que más de un millón de viviendas se quedarían sin suministro eléctrico. Las perdidas económicas podrían ser billonarias (en yenes).
Particularmente no se si la erupción será antes o después del 2015, pero lo que no debemos olvidar es que el Fujisan solo está dormido.
Os dejo una serie de bonitas instantáneas del volcán (foto 15  en adelante). La foto 24 está tomada desde la estación espacial internacional.

En una próxima entrada os contaré sobre la erupción de 1707 y de anteriores, así como de la formación del actual Fujisan.





dimecres, 20 de març del 2013

Equinoccio de Primavera


En castellano después de la fotos.

Aquest any es celebra avui dia 20, però la data va oscil · lant cada any. Dia festiu nacional a tot el país, va ser establert com a festiu en l’era Meiji (1868-1912). Es celebra el Shunbun no Hi o el que és el mateix l'Equinocci de Primavera, dins del anomenat Haru no Higan que seria la setmana de la primavera. L’equinocci és la data en què el dia i la nit duren exactament igual en hi ha dos cada any, un a la primavera i un altre a la tardor. Els dos kanji de la paraula Shunbun signifiquen primavera i dividir.

Tal i com us vaig explicar a l’entrada amb títol: Setsubun, seguint les particions de l’antic calendari rural xinès, avui s’entra en un Higan, òssia a la partició on ens marca un equinocci. (Foto 1)

Segons els budistes en els dos Higan de l’any, Buda apareix per ajudar les ànimes a creuar a l’altra riba. Els budistes creuen que el riu Sanzu es situa entre aquesta vida i una pròxima. El Sanzu és ple de records, passions, tristeses i dolors. Higan significa "creuar la riba". En aquesta data els japonesos solen, si els hi és possible, tornar als seus llocs d’origen i visiten les tombes dels seus avantpassats. (Foto 2 i 3). S’ocupen de netejar les tombes, posar flors fresques (foto 4), portar alguna ofrena com els pastissets Ohagi o Botamochi (foto 5), encendre barretes d’encens, fer rituals de purificació amb aigua usant els cubells amb el diagrama de cada família (foto 6) i pregar demanant una bona travessia per als seus morts, de la mà de Buda. La celebració dels ritus del Higan, es remunten al segle vuitè sent institucionalitzats per Ordre Imperial l’any 806.

Els agricultors tenen un altre motiu pel qual pregar en aquesta data, per les fructíferes i abundants pròximes collites. I tant els agricultors com els que no ho són esperen amb ànsia la imminent floració dels cirerers, la Sakura i en aquest moment celebraran el Hanami (literalment mirar les flors), del que ja us parlarem en una altra ocasió (foto 7, 8 i 9).

01

02

03

04

05

06

07

08

09
 Este año se celebra hoy día 20, pero la fecha va oscilando cada año. Día festivo nacional en todo el país, fue establecido como festivo en la era Meiji (1868-1912). Se celebra el Shunbun no Hi o lo que es lo mismo el Equinoccio de Primavera, dentro de lo llamado Haru no Higan que seria la semana de la primavera. El equinoccio es la fecha en el que el día y la noche duran exactamente igual y hay dos cada año, uno en primavera y otro en otoño. Los dos kanji de la palabra Shunbun significan primavera y dividir.

Tal y como os explique en la entrada con titulo: Setsubun, siguiendo las particiones del antiguo calendario rural chino, hoy se entra en un Higan, ósea en la partición donde nos marca un equinoccio. (foto 1)

Según los budistas en los dos Higan del año, Buda aparece para ayudar a las almas a cruzar a la otra orilla. Los budistas creen que el río  Sanzu se sitúa entre esta vida y una próxima. El Sanzu está lleno de recuerdos, pasiones, tristezas y dolores.  Higan significa “cruzar la orilla”. En esta fecha los japoneses suelen, si les es posible, regresar a sus lugares de origen y visitan las tumbas de sus antepasados. (foto 2 y 3). Se ocupan de limpiar las tumbas, poner flores frescas (foto 4), llevar alguna ofrenda como los pastelitos ohagi o botamochi (foto 5), encender barritas de incienso, hacer rituales de purificación con agua usando los cubos con el diagrama de cada familia (foto 6) y orar pidiendo una buena travesía para sus muertos, de la mano de Buda. La celebración de los ritos del Higan, se remontan al siglo octavo siendo institucionalizados por Orden Imperial en el año 806.

Los agricultores tienen otro motivo por el que orar en esta fecha, por las fructíferas y abundantes próximas cosechas. Y tanto los agricultores como los que no lo son esperan con ansia la inminente floración de los cerezos, la Sakura y en ese momento celebraran el Hanami (literalmente mirar las flores), de lo que ya os hablare en otra ocasión (foto 7, 8 y 9).



dilluns, 18 de març del 2013

Ginko Ogino



 En català desprès de les fotos
Con un relato sobre la vida y obra de Ginko Ogino, inauguro una nueva etiqueta en este blog, titulada “Con Nombre Propio”. Mi intención es ir dando a conocer personajes que de alguna manera están relacionados con el Imperio del Crisantemo y que a mi, particularmente me han impresionado o me han creado curiosidad. Como siempre espero que os resulte interesante.

 En Tawarase (actualmente llamada Menuma) prefectura de Saitama,   en la ribera del río Tone y en plena llanura de Kanto, estaba situada la rica finca de Ayasaburo Ogino, en ella nació la ultima de los siete hijos de la familia,  Gin y fue el  3 de Marzo de 1851. Su madre, Kayo, fue una mujer inteligente y cultivada que inculcó a Gin y a sus hermanas mayores, el hábito de la lectura. (foto 1, 2 y 3)

Como era habitual en la época, se concertó para ella un matrimonio conveniente, con el hijo primogénito de una influyente y poderosa familia del norte de Saitama, los Inamura. El enlace se celebró cuando ella tenia dieciséis años, pero duro bien poco. Regresó a la casa paterna contagiada de la incurable “norin”, que es como se denominaba a la gonorrea en la medicina tradicional china. Sintiéndose humillada por las infidelidades de su esposo solicitó el divorcio. Como la familia del marido debía mantener el buen nombre, el motivo oficial para deshacer el enlace, fue la infecundidad de la esposa, añadiendo así a la humillación, la vergüenza social de la esterilidad. Hemos de pensar que en el siglo XIX la mujer japonesa en el ámbito rural, solo era valorada por procrear y atender el hogar.

En Diciembre de 1870 ingresó en el Hospital Juntendo de Tokyo a fin de tratarse de la gonorrea ya que los cuidados recibidos en Tawarase, no habían servido de mucho. Tras el ingreso el médico la quiso reconocer para valorar la extensión de las lesiones. Ella no aceptaba la situación de tener que exponer sus partes íntimas a un hombre desconocido y el reconocimiento terminó siendo una traumática experiencia. A los 19 años decidió hacerse medico para evitar que otras mujeres tuvieran que pasar por esa horrible vergüenza. Con los síntomas más controlados, obtuvo el alta en Febrero de 1871 y regresó a casa de sus padres.   

En 1871, las mujeres tenían prohibido estudiar medicina. En todo el archipiélago tan solo había tres escuelas que impartieran medicina occidental. Tokyo, Nagasaki y Chiba eran los lugares, con un máximo de 20 alumnos por curso y varones, por supuesto, lo iba a tener imposible además de acarrear con la oposición familiar por incumplir las normas sociales.

A los 22 años, en Abril de 1873, se trasladó a Tokyo para estudiar materias generales con el erudito Yorikuni Inove, manteniendo en su mente el empeño de estudiar medicina cuando fuera posible.

En Julio de 1874 empieza a impartir clases de historia y clásicos chinos en la Escuela Femenina de Kofu, a fin de obtener ingresos para mantenerse fuera del hogar paterno. Simultáneamente a partir de Noviembre de 1875 se convirtió en una de las 74 primeras mujeres que, como alumnas, inauguraron la Escuela Normal Superior Femenina de Tokyo (actual universidad femenina de Ochanomizu). En este momento pasó a llamarse GINKO, revelándose a la costumbre de poner nombres cortos y fáciles de pronunciar a las mujeres, tal como Ai, Yai o Sei, que solo eran usados para demandar algo por parte de los hombres de la familia. Estudió geografía, historia, química, ética, física, algebra, matemáticas, aritmética, etc…..durante cinco cursos. En Febrero de 1879 se licenció con los mayores honores junto a 17 de sus 74 compañeras (foto 4), las otras lo habían dejado por el camino. Ginko iba a cumplir ya 28 años.

Alentada por sus inmejorables calificaciones, por sus profesores y por el director del Hospital Quirúrgico del Ejército, que era conocedor del gran potencial de Ginko y gracias a las gestiones y presiones de este ultimo, fue admitida en la escuela particular de medicina occidental Kojuin en Shitaya. En las escuelas privadas, en general, no aceptaban a mujeres, con lo que se convirtió en la primera alumna de la escuela. Durante los tres años que cursó allí solo recibió insultos, burlas y humillaciones por parte de sus compañeros y profesores además de la hostilidad de los pacientes con los que tuvo que hacer las prácticas.  Estuvo tentada a tirar la toalla, pero en 1882 cuando se licenció con las mejores calificaciones de su clase, expuso, “He sido capaz de soportarlo porque en todo momento he tenido presente aquella humillación”.

Había terminado con sus estudios, pero le quedaba aun un paso en esta batalla, presentarse a los exámenes de Licenciatura para poder ejercer. Durante tres años fue presentando las solicitudes, incluso llegó a solicitarla personalmente ante el ministerio del interior, pero el resultado siempre era el mismo “DENGADO”. Al final el 3 de septiembre de 1984 pudo acceder a la primera prueba y el 7 de marzo de 1985 a la segunda. Ginko tenia 34 años, fue la primera mujer medico titulada del país y ya podía ejercer.

Dos meses después abrió en Yushima, contratando a una enfermera, una pequeña clínica de Ginecología y Obstetricia aunque al poco tiempo también atendería a niños y a hombres heridos. En 1886 tuvo que trasladarse, por falta de espacio, a Ueno Nishikuromon aumentando la plantilla con tres personas mas y añadiendo una planta para hospitalizaciones. Así  mismo dio alojamiento a otras mujeres que empezaron a estudiar medicina.

En los últimos años se había convertido al cristianismo, y fue miembro fundadora de la JWCTV (Unión Cristiana Femenina de la Templanza) organización norteamericana que influenció en gran manera en el movimiento feminista de Japón.  Ella compaginaba la medicina con los actos de la asociación, luchando contra el alcoholismo y la prostitución. Gracias a su buena reputación empezó a ser llamada para interesantes propuestas y fue nombrada Secretaria de la Asociación Sanitaria de Mujeres y también profesora de Salud y Fisiología en la Escuela Femenina de Meiji, así como medico de la escuela. Corría 1889 y Ginko tenía ya 38 años.(foto 5)

Tras la humillación en su primer matrimonio, se había prometido no volverse a casar. Su relación con el género masculino, en general, era complicada, pero el destino puso en su camino a un joven estudiante a pastor de la iglesia protestante, Yukiyoshi Shikata (foto 6). El tenía el firme propósito de crear una comunidad cristiana utópica. Con sus nuevas e idílicas ideas la fue conquistando y después de volver a pasar por el rechazo social que suponía casarse con un hombre 13 años menor y con un estatus social inferior al de ella, el 25 de Noviembre de 1890, se casaron tras sortear el boicot que les hicieron en su mas cercano entorno, al extremo que tuvieron que acudir a un reverendo extranjero para celebrar su unión.   

La enfermedad venérea de Ginko permanecía latente, pero en cualquier momento podían volver  los dolorosos síntomas, así como contagiar a su recién estrenado marido.

En Mayo de 1891, su esposo marchó hacia Okkaido en busca de tierras para crear su ansiada colonia. Tras tres años de forzosa separación, Ginko se reunió con su esposo para vivir en la nueva comunidad. Las condiciones de vida allí eran muy duras, no le faltaban pacientes pero además se tenía que ocupar de los mismos menesteres que el resto de las esposas de los colonos.  Desde que hacia 20 años había abandonado el hogar de sus padres, era ella la que se imponía los ritmos de trabajo, así que entonces no le fue fácil amoldarse a la vida en grupo. Adoptaron a Tomi, hija de la hermana de Shikata, porque esta falleció dos meses después del parto.  El soñado proyecto no funcionó y en 1896 se trasladaron, junto a la niña, a un nuevo destino, pero sus nuevos proyectos se volvieron a frustrar.   Se instalaron en Setana, corría el año 1897 y Ginko tenia ya 46 años y le tocaba volver a empezar. Abrió una nueva clínica y al poco fundó  la Sociedad de Virtudes Femeninas (foto 7), allí formaba a las mujeres del pueblo en las materias de vendaje de heridas, higiene de la mujer, fisiología, costura, etc…. pero añoraba sus años en la ciudad, allí se sentía aislada. En verano de 1903 volvieron a separarse, el viajo hacia Kioto a fin de terminar sus estudios de pastor y ella y Tomi pusieron rumbo a Sapporo, cerrando temporalmente la clínica de Setana. En Sapporo no logró su meta que era abrir otra clínica, así que no tuvo más remedio que regresar a Setana, había sido demasiado ambiciosa, quizás. El tras terminar sus estudios fue destinado a ejercer a otra población, se marchó solo. En 1905 Shikata se instalo de nuevo en Setana, pero al poco tiempo falleció a los 41 años. Jinko tenía ya los 54 años y se había quedado sola con Tomi.

La gonorrea, después de 40 años latente, volvió a despertar.  

Terminando 1906 regreso a Tokio acompañada por su hija adoptiva, abrió una nueva clínica, donde ejerció hasta el 23 de Junio de 1913 fecha en la que falleció. Tenía 63 años.(foto 8 y 9)

En Setana hay varios lugares que recuerdan  y conmemoran su estancia allí. (foto 10 a 17)

Si os apetece leer su biografía completa, Jun’ichi Watanabe, la plasmó en el libro de titulo Hanauzumi, traducido a lengua inglesa siendo titulado Beyond the blossoming fields  (Mas allá de los campos en flor) y a lengua castellana llamándolo Ginko la primera doctora (foto 18 y 19).


Foto 1 En este lugar estaba la casa donde nació Gin

Foto 2

Foto 3 Memorial en Menuma
Foto 4 Con sus compañeras licenciadas en la Escuela de Tokyo

Foto 5

Foto 6 Su esposo es el que está de pie
Foto 7 Componentes de la Sociedad de Virtudes Femeninas 1905

Foto 8 Tumba de la doctora Ogino

Foto 9 Cementerio de Zoshigaya

Foto 10 Memorial en Setana
Foto 11 Detalle del monumento

Foto 12

Foto 13
Foto 14

Foto 15 Edificio  de su clínica en Setana, alberga un museo sobre ella. 

Foto 16

Foto 17
Foto 18

Foto 18


Amb un relat sobre la vida i obra de Ginko Ogino, inauguro una nova etiqueta en aquest blog, titulada "Amb Nom Propi". La meva intenció és anar donant a conèixer personatges que d’alguna manera estan relacionats amb l'Imperi del Crisantem i que a mi, particularment m’han impressionat o m’han creat curiositat. Com sempre espero que us resulti interessant.

A Tawarase (actualment anomenada Menuma) prefectura de Saitama, a la riba del riu Tone i en plena plana de Kanto, estava situada la rica finca de Ayasaburo Ogino, hi va néixer l’ultima dels set fills de la família, Gin i va ser el 3 març 1851. La seva mare, Kayo, va ser una dona intel · ligent i cultivada que va inculcar a Gin i a les seves germanes grans, l’hàbit de la lectura. (Foto 1, 2 i 3)

Com era habitual en l’època, es va concertar per a ella un matrimoni convenient, amb el fill primogènit d’una influent i poderosa família del nord de Saitama, els Inamura. L’enllaç es va celebrar quan ella tenia setze anys, però va durar ben poc. Va tornar a la casa paterna encomanada de la incurable "Norin", que és com es denominava a la gonorrea en la medicina tradicional xinesa. Sentint-se humiliada per les infidelitats del seu marit va sol · licitar el divorci. Com la família del marit havia de mantenir el bon nom, el motiu oficial per desfer l’enllaç, va ser la infecunditat de l’esposa, afegint així a la humiliació, la vergonya social de l’esterilitat. Hem de pensar que al segle XIX la dona japonesa en l’àmbit rural, només era valorada per procrear i atendre la llar.

Al desembre de 1870 va ingressar a l'Hospital Juntendo de Tòquio per tal de tractar-se de la gonorrea per que les cures rebudes a Tawarase, no havien servit de gaire. Després de d’ingrés el metge la va voler reconèixer per valorar l’extensió de les lesions. Ella no acceptava la situació d’haver de exposar les seves parts íntimes a un home desconegut i el reconeixement va acabar sent una traumàtica experiència. Als 19 anys va decidir fer-se metge per evitar que altres dones haguessin de passar per aquesta horrible vergonya. Amb els símptomes més controlats, va obtenir l’alta al febrer de 1871 i va tornar a casa dels seus pares.

El 1871, les dones tenien prohibit estudiar medicina. En tot l’arxipèlag només hi havia tres escoles que impartissin medicina occidental. Tòquio, Nagasaki i Chiba eren els llocs, amb un màxim de 20 alumnes per curs i homes, és clar, ho havia de tenir impossible a demés de comportar amb l’oposició familiar per incomplir les normes socials.

Als 22 anys, l’abril de 1873, es va traslladar a Tòquio per estudiar matèries generals amb l’erudit Yorikuni Inove, mantenint en la seva ment l'interès d’estudiar medicina quan fos possible.

Al juliol de 1874 comença a impartir classes d’història i clàssics xinesos a l'Escola Femenina d'Kofu, per tal d’obtenir ingressos per mantenir-se fora de la llar paterna. Simultàniament a partir de novembre de 1875 es va convertir en una de les 74 primeres dones que, com alumnes, van inaugurar l'Escola Normal Superior Femenina de Tòquio (actual universitat femenina de Ochanomizu). En aquest moment va passar a dir-ser Ginko, revelant-se al costum de posar noms curts i fàcils de pronunciar a les dones, tal com Ai, Yai o Sei, que només eren usats per demanar alguna cosa per part dels homes de la família. Va estudiar geografia, història, química, ètica, física, àlgebra, matemàtiques, aritmètica, etc ..... durant cinc cursos. Al febrer de 1879 es va llicenciar amb els majors honors al costat de 17 de les seves 74 companyes (foto 4), les altres ho havien deixat pel camí. Ginko havia de complir ja 28 anys.

Encoratjada per les seves immillorables qualificacions, pels seus professors i pel director de l'Hospital Quirúrgic de l'Exèrcit, que era coneixedor del gran potencial de Ginko i gràcies a les gestions i pressions d’aquest últim, va ser admesa a l’escola particular de medicina occidental Kojuin en Shitaya . A les escoles privades, en general, no acceptaven a dones, de manera que es va convertir en la primera alumna de l’escola. Durant els tres anys que va cursar allí només va rebre insults, burles i humiliacions per part dels seus companys i professors a més de l’hostilitat dels pacients amb els que va haver de fer les pràctiques. Va estar temptada de llençar la tovallola, però al 1882 quan es va llicenciar amb les millors qualificacions de la seva classe, va exposar, "He estat capaç de suportar-ho perquè en tot moment he tingut present aquella humiliació".

Havia acabat amb els seus estudis, però li quedava encara un pas en aquesta batalla, presentar-se als exàmens de Llicenciatura per poder exercir. Durant tres anys va anar presentant les sol · licituds, fins i tot va arribar a sol · licitarla personalment davant del ministeri de d’interior, però el resultat sempre era el mateix "DENEGAT". Al final el 3 setembre 1984 va poder accedir a la primera prova i el 7 de març de 1985 a la segona. Ginko tenia 34 anys, va ser la primera dona metge titulada del país i ja podia exercir.

Dos mesos després va obrir a Yushima, contractant a una infermera, una petita clínica de Ginecologia i Obstetrícia encara que al poc temps també atendria a nens i homes ferits. El 1886 va haver de traslladar-se, per manca d’espai, a Ueno Nishikuromon augmentant la plantilla amb tres persones més i afegint una planta per hospitalitzacions. Així mateix va donar allotjament a altres dones que van començar a estudiar medicina.


En els últims anys s’havia convertit al cristianisme, i va ser membre fundadora de la JWCTV (Unió Cristiana Femenina de la Temprança) organització nord-americana que va influenciar en gran manera en el moviment feminista del Japó. Ella compaginava la medicina amb els actes de l’associació, lluitant contra l’alcoholisme i la prostitució. Gràcies a la seva bona reputació va començar a ser cridada per interessants propostes i va ser nomenada secretària de l'Associació Sanitària de Dones i també professora de Salut i Fisiologia a l'Escola Femenina de Meiji, així com metge de l’escola. Corria 1889 i Ginko tenia ja 38 anys. (Foto 5)

Després de la humiliació en el seu primer matrimoni, s’havia promès no tornar-se a casar. La seva relació amb el gènere masculí, en general, era complicada, però el destí va posar en el seu camí a un jove estudiant a pastor de l’església protestant, Yukiyoshi Shikata (foto 6). El tenia el ferm propòsit de crear una comunitat cristiana utòpica. Amb les seves noves i idíl · liques idees la va anar conquistant i després de tornar a passar pel rebuig social que suposava casar amb un home 13 anys menor i amb un estatus social inferior al d'ella, el 25 de novembre de 1890, es van casar després d’esquivar el boicot que els van fer en el seu més proper entorn, a l’extrem que van haver d’acudir a un reverend estranger per celebrar la seva unió.

La malaltia venèria de Ginko romania latent, però en qualsevol moment podien tornar els dolorosos símptomes, així com encomanar al seu acabat d’estrenar marit.

Al maig de 1891, el seu espòs va marxar cap Okkaido a la recerca de terres per crear la seva anhelada colònia. Després de tres anys de forçosa separació, Ginko es va reunir amb el seu espòs per viure en la nova comunitat. Les condicions de vida allà eren molt dures, no li faltaven pacients però a més s’havia d’ocupar dels mateixos menesters que la resta de les dones dels colons. Des que feia 20 anys quant havia abandonat la llar dels seus pares, era ella la que s’imposava els ritmes de treball, així que aleshores no li va ser massa fàcil adaptar-se a la vida en grup. Van adoptar a Tomi, filla de la germana de Shikata, perquè aquesta va morir dos mesos després del part. El somiat projecte no va funcionar i en 1896 es van traslladar, al costat de la nena, a una nova destinació, però els seus nous projectes es van tornar a frustrar. Es van instal · lar i Setana, corria l’any 1897 i Ginko tenia ja 46 anys i li tocava tornar a començar. Va obrir una nova clínica i al poc va fundar la Societat de Virtuts Femenines (foto 7), hi formava a les dones del poble en les matèries d’embenat de ferides, higiene de la dona, fisiologia, costura, etc .... però enyorava els seus anys a la ciutat, allà se sentia aïllada. A l’estiu de 1903 van tornar a separar-se, ell va viatjar cap a Kyoto per tal d’acabar els seus estudis de pastor i ella i Tomi van posar rumb a Sapporo, tancant temporalment la clínica de Setana. A  Sapporo no va aconseguir el seu objectiu que era obrir una altra clínica, així que no va tenir més remei que tornar a Setana, havia estat massa ambiciosa, potser. Ell després d’acabar els seus estudis va ser destinat a exercir a una altra població, va marxar sol. El 1905 Shikata s’instal·la de nou a Setana, però al poc temps va morir als 41 anys. Jinko tenia 54 anys i s’havia quedat sola amb  la Tomi.

La gonorrea, després de 40 anys latent, va tornar a despertar-se.

Acabant 1906 retornà a Tòquio acompanyada per la seva filla adoptiva, va obrir una nova clínica, on va exercir fins al 23 juny 1913 data en què va morir. Tenia 63 anys. (Foto 8 i 9)

A Setana hi ha diversos llocs que recorden i commemoren la seva estada allí. (Foto 10 a 17)

Si us ve de gust llegir la seva biografia completa, Jun'ichi Watanabe, la va plasmar en el llibre de títol Hanauzumi, traduït a llengua anglesa sent titulat Beyond the blossoming fields (Més enllà dels camps en flor) i en llengua castellana dint-se Ginko la primera doctora ( foto 18 i 19).