LAS ROCAS CASADAS

Para empezar con la historia de hoy tengo que remontarme a la época prehistórica de Japón y hablar del Shinto o Camino de los Dioses.

El Shinto, también llamado Shintoismo es la religión más antigua del territorio japonés y la única nacida en ese país. Dicha religión esta estrechamente ligada a la mitología del lugar, así las historias de algunos  kamis (dioses/espíritus) las podemos conocer gracias a los libros que nos hablan de la mitología, ya que el Shinto no tiene textos sagrados. 

Adoran la naturaleza y todos sus elementos,  los kamis de la mitología y  los espíritus de los familiares difuntos, los practicantes del Shinto saben que al fallecer sus espíritus quedan cerca de sus familias para poder protegerlos. No hay reglas para la oración,   ni existe ningún kami predominante, tampoco hay un numero determinado de ellos, se dice que hay ocho millones, pero es una forma como otra de decir que es un numero infinito en realidad. Hay kamis locales, como los que se adoran en los templos, los hay familiares (los difuntos) que se adoran en los altares que cada hogar tiene y los hay que simplemente se adoran en la misma naturaleza, allí donde se supone habita el kami, y esto puede ser en un árbol, en una roca, en una cascada, ……. 

Bueno pues después de estas cuatro palabras sobre la religión más antigua del País donde Nace el Sol, hablemos de los dos kamis que habitan en dos rocas.

Al oeste del país, en la Prefectura de Mie y en la población de Futamigaura,  cerca de la playa hay dos impresionantes rocas unidas por una cuerda confeccionada con paja de arroz, el nombre del lugar es Meoto Iwa y los kamis que en ellas habitan son Izanagi e Izanami, que son los dioses creadores de Japón y a su vez de la dinastía imperial. 

No os lo había comentado aun, pero Japón es el único país, donde sus emperadores tienen el mismo linaje desde hace más de veinticinco siglos y además son de origen divino y si seguís leyendo sabréis por que. 

Según consta en el Kojiki, libro escrito en Japón en el año 712, y en el capitulo “Momento del inicio del Cielo y de la Tierra”, antes del nacimiento del cielo y la tierra, el universo era una silenciosa materia espesa. En un momento determinado un grupo de partículas se empezaron a mover ruidosamente y surgió una luz que se elevo por encima de las partículas. Estas partículas en movimiento crearon el Cielo y las partículas que quedaron quietas formaron la Tierra, pero esa zona seguía siendo una masa blanda y sin forma.

En la zona del cielo, espontáneamente se crearon los Kotoamatsukami que eran cinco dioses, no tenían un sexo definido y tampoco se emparejaron entre si.  Al tiempo aparecieron cinco parejas de dioses mas, a una de estas parejas, la formada por Izanami e Izanagi, se les encomendó descender a la masa blanda y crear tierra firme.  Se les entregó una lanza cubierta de piedras preciosas

y se colocaron encima del puente flotante celestial.

 Izanagui hundió la lanza en la blanda masa que era la tierra y la removió, 

al volver a sacar la lanza, cayeron unas gotas de agua salada que se coagularon encima de la masa formando la primera isla del territorio japonés, así se creó  Onogoro-shima.

Izanami e Izanagi bajaron a la recién creada tierra firme y construyeron un altar y una columna, dieron la vuelta a la columna y  con esta ceremonia formalizaron su matrimonio. Concibieron a Hiruko (Niño Sanguijuela) pero no era perfecto, con lo que lo pusieron en una barca de juncos y lo dejaron a la deriva. Luego nació Ahashima (Isla de Espuma) pero algo volvió a fallar y este nuevo fruto termino en otra barca. 

Repitieron la ceremonia de su unión y los nuevos frutos de su unión resultaron ser ocho islas,  las actuales  Awaji, Shikoku, Oki, Kyūshū, Iki, Tsushima, Sado y  Honshu.

Izanami volvió a quedar embarazada  varias veces y de sus entrañas nacieron seis islas más pequeñas y varios dioses, pero al nacer el dios Kagutsuchi (dios del Fuego), ella murió.  Izanagi se enfado tanto que mató al recién nacido y de sus restos emergieron hasta docenas de nuevos dioses.

Izanagi viajo a “La tierra oscura de la muerte” con la idea de rescatar a su esposa, pero tras hallarla no  logró retornarla, solo abrazar su cuerpo en descomposición. Al regresar del inframundo, inicia un rito de limpieza y de este acto nacen Amaterasu (la diosa del Sol),

 Tsukuyomi (el dios de la Luna) y Susanoo (el dios de las Tormentas) 

Aquí termina la historia del la pareja de dioses que crearon el territorio japonés, pero sus hijos la diosa Amaterasu y el dios Susanoo, aunque eran hermanos, también se casaron y uno de sus nietos llamado Jimmuteno fue el primer emperador.

  

La palabra que se usa para nombrar al emperador es Tennō 天皇 (soberano celestial)  no en balde ningún otro mandatario puede enorgullecerse de descender de la diosa del Sol y del dios de las Tormentas. 

Y volviendo a Meoto Iwa, Las dos rocas son consideradas sagradas por los fieles del cercano Gran Santuario de Ise.

La cuerda de paja de arroz que las une, pesa más de una tonelada y es sustituida tres veces al año, en mayo, septiembre y diciembre. 

En la madrugada del día del solsticio de verano (varia entre el 20 y 22 de junio) los fieles esperan la salida del sol dentro de la fría agua, orando así por su buena salud.

El sol sale, solo ese día, por medio de las dos rocas, y se interpreta como que los dos dioses renuevan en ese momento sus votos matrimoniales.

Per començar amb la història d’avui he de remuntar-me a l’època prehistòrica de Japó i parlar del Shinto o Camí dels Déus .

El Shinto , també anomenat shintoisme és la religió més antiga del territori japonès i la única nascuda en aquest país . Aquesta religió està estretament lligada a la mitologia del lloc , així les històries d’alguns kamis ( déus / esperits ) les podem conèixer gràcies als llibres que ens parlen de la mitologia , ja que el Shinto no té textos sagrats .

Adoren la naturalesa i tots els seus elements , els kamis de la mitologia i els esperits dels familiars difunts , els practicants del Shinto saben que en morir els seus esperits queden prop de les seves famílies per poder protegir-los. No hi ha regles per a la pregària , ni hi ha cap kami predominant , tampoc hi ha un nombre determinat d’ells , es diu que hi ha vuit milions, però és una forma com una altra de dir que és un nombre infinit en realitat . Hi ha kamis locals , com els que adoren en els temples , n’hi ha familiars (els difunts ) que adoren en els altars que cada llar té i n’hi ha que simplement es adoren a la mateixa natura , allà on se suposa habita el kami , i això pot ser en un arbre , en una roca , en una cascada , .......

Bé doncs després d’aquestes quatre paraules sobre la religió més antiga del País on Neix el Sol , parlem dels dos kamis que habiten en dues roques .

A l’oest del país, a la Prefectura de Mie i en la població de Futamigaura , prop de la platja hi ha dos impressionants roques unides per una corda confeccionada amb palla d’arròs , el nom del lloc és Meoto Iwa i els kamis que hi habiten són Izanagi i Izanami , que són els déus creadors del Japó i a la vegada de la dinastia imperial . 

No us ho havia comentat encara, però Japó és l’únic país , on els seus emperadors tenen el mateix llinatge des de fa més de vint segles i a demés són d’origen diví i si seguiu llegint sabreu perquè .

Segons consta en el Kojiki , llibre escrit al Japó l’any 712 , i en el capítol " Moment de l'inici del Cel i de la Terra" , abans del naixement del cel i la terra , d’univers era una silenciosa matèria espessa . En un moment determinat un grup de partícules es van començar a moure sorollosament i va sorgir una llum que es va elevar per sobre de les partícules . Aquestes partícules en moviment van crear el Cel i les partícules que van quedar quietes varen formar la Terra , però aquesta zona seguia sent una massa tova i sense forma .

A la zona del cel , espontàniament es van crear els Kotoamatsukami que eren cinc déus , no tenien un sexe definit i tampoc es van aparellar entre si . Alhora aparèixen cinc parelles de déus més , a una d’aquestes parelles , la formada per Izanami i Izanagi , se’ls va encomanar baixar a la massa tova i crear terra ferma . Se’ls va lliurar una llança coberta de pedres precioses

i es van col•locar sobre del pont flotant celestial .

Izanagui va enfonsar la llança en la tova massa que era la terra i la va remoure ,

al tornar a treure la llança , van caure unes gotes d’aigua salada que es van  coagular sobre la massa formant la primera illa del territori japonès , així va crear Onogoro - shima.

Izanami i Izanagi van baixar a la recentment creada terra ferma i van construir un altar i una columna , van donar la volta a la columna i amb aquesta cerimònia van formalitzar el seu matrimoni . Van concebre a Hiruko ( Nen Sangonera ) però no era perfecte , de manera que el van posar en una barca de joncs i el van deixar a la deriva . Després va néixer Ahashima (Illa de Escuma ) però alguna cosa va tornar a fallar i aquest nou fruit va acabar en una altra barca .

Van repetir la cerimònia de la seva unió i els nous fruits de la seva unió van resultar ser vuit illes , les actuals Awaji , Shikoku , Oki , Kyūshū , Iki , Tsushima , Sado i Honshu .

Izanami va tornar a quedar embarassada diverses vegades i de les seves entranyes van néixer sis illes més petites i diversos déus , però en néixer el déu Kagutsuchi ( déu del Foc ) , ella va morir . Izanagi es va enfadar tant que va matar el nadó i de les seves restes van emergir fins dotzenes de nous déus .

Izanagi va viatjar a " La terra fosca de la mort " amb la idea de rescatar la seva esposa, però després de trobar-la no va aconseguir retornar-la , només abraçar el seu cos en descomposició . En tornar de l'inframón ,va iniciar un ritus de neteja i d’aquest acte neixen Amaterasu ( la deessa del Sol ) ,

 Tsukuyomi ( el déu de la Lluna ) i Susanoo ( el déu de les Tempestes ) 

Aquí acaba la història del la parella de déus que van crear el territori japonès , però els seus fills la deessa Amaterasu i el déu Susanoo , encara que eren germans , també es van casar i un dels seus néts anomenat Jimmuteno va ser el primer emperador . 

La paraula que s’usa per nomenar a l’emperador és Tennō天皇( sobirà celestial ) no en va cap altre mandatari pot enorgullir-se de ser descendent de la deessa del Sol i del déu de les Tempestes .

I tornant a Meoto Iwa , les dues roques són considerades sagrades pels fidels de l' pròxim Gran Santuari de Ise.

La corda de palla d’arròs que les uneix , pesa més d’una tona i és substituïda tres vegades l’any, en maig, setembre i desembre . 

En la matinada del dia del solstici d’estiu ( varia entre el 20 i 22 de juny ) els fidels esperen la sortida del sol dins de la freda aigua , pregant així per la seva bona salut.

El sol surt , només aquest dia , per mitjà de les dues roques , i s’interpreta com que els dos déus renoven en aquest moment els seus vots matrimoniales.