Translate, Traducetelo

divendres, 29 de novembre del 2013

招き猫 Maneki-neko, miau, miau.

En castellano un poco más abajo

En aquesta nova entrada, en l’apartat dels AMULETS JAPONESOS, parlarem del que potser sigui el més conegut en occident, el Maneki-neko o gat de la sort o de la fortuna.

Amb la proliferació de comerços regentats per orientals hem començat a veure en els seus aparadors i en els seus locals el gatet amb una pota davantera aixecada i encara que puguem creure que és originari de la Xina, la veritat és que Maneki-neko va néixer al Japó.
 El primer país occidental que el va adoptar als seus costums va ser EEUU, allà va patir alguna modificació abans de ser assidu a les botigues i restaurants orientals.  Al Japó la pota davantera aixecada a l’altura de l’orella roman estàtica, en canvi en els models occidentals, aquesta pota sol moure’s amunt i avall. Així mateix al Japó la poteta acaba amb el puny tancat mirant el palmell cap a terra i els occidentals ho fan mirant al front i encara que pugui semblar que esta saludant, la realitat és que està cridant a algú o a alguna cosa. 

招き猫 és el seu nom en escriptura japonesa, aquests kanji signifiquen 招き maneki prové del verb maneku que significa "convidar a passar" i猫 neko és gat, així podem dir que Maneki-neko és el gat que et convida a passar, així que quan veiem a aquest bonic gatet hem d’entendre que ens esta dient: "entra per favor".

A les llars i negocis japonesos els posen amb el significat de convidar a passar tant a les persones com a la fortuna, la salut, la prosperitat, l’èxit, els diners, etc ... N’hi ha amb la pota dreta aixecada, aquests criden als diners i a la fortuna, els que tenen la pota esquerra a dalt són per atraure les persones.
Tots ells porten un cascavell al coll, això espanta els mals esperits. També n’hi ha, actualment, de diferents colors, així doncs per cridar a la sort en els negocis el gat serà daurat o platejat, si és verd és perquè es vol atraure la salut i la seguretat a la llar.
 El blau sembla ser que ajuda a complir els somnis i el rosa i el vermell ajuda a trobar cònjuge. El negre evita la mala sort i espanta els mals esperits en canvi el blanc crida a les coses bones.
 El que sembla que té més poder és el de tres colors (blanc, negre i taronja) aquest imita al gat de la raça Bobtail japonès, gat amb cua molt curta i molt estimat al país per la seva gran tasca en el control de les plagues de rates que antigament van amenaçar les collites d’arròs i els capolls dels cucs de seda.
La popular HELLO KITTY va ser dissenyada a semblança d’aquesta raça de gat.


Es creu que els primers amulets es van confeccionar en la segona meitat del Període Edo (1603-1867) encara que no consten a penes referències en documents de l’època. En el posterior Període Meiji (1868-1912) si apareix documentalment. L’origen del Maneki-neko és confús i discutit, s’expliquen diferents històries, aquí us relato algunes.

En la versió que situa la creació del amulet al Temple Gotokuji , hi ha dues variants.
Una ens explica que el temple, proper a l'actual Tòquio, estava passant per un mal moment econòmic trobant-se en molt mal estat, l’únic sacerdot que el habitava tenia una gata anomenada Tama a la qual volia tant que compartia amb ella el seu escàs menjar. Un dia el sacerdot va emmalaltir i li va demanar a la gata que sortís a l’exterior i que portés una mica de sort. Després d’una estona el sacerdot va escoltar soroll a la porta del temple, en sortir va veure a quatre samurai elegantment vestits, ells li van dir que enmig del camí la gata els havia fet senyals amb la pota i que sorpresos la van seguir fins a la porta. El sacerdot els va convidar a entrar i els va servir una mica de te, en aquest moment va esclatar una gran tempesta i els guerrers van agrair la circumstància d’estar fora de perill dins del temple. Un dels quatre samurai va resultar ser un gran senyor feudal i en agraïment es va brindar a ser el patrocinador del malmès temple. Quan Tama va morir el sacerdot va fer una estàtua de ella per agrair-li la bona sort que havia portat aquell dia amb els samurai. La gent que vivia als voltants coneixedors de la història va començar a visitar el temple i l’estàtua per demanar una mica de fortuna, al poc temps petites figuretes de porcellana blanca de la gata Tama eren comprades i portades a casa per aquests mateixos veïns. Dins de la religió sintoista Tama es va convertir en el déu Shobyo Kannon i se li va construir un santuari que és a prop del cementiri per a gats del temple Gotokuji.
 L’altra variant de la mateixa història ens explica el mateix amb referència a l’estat precari del temple, ens parla del sacerdot i de la seva gata Tama i també ens parla de Naotaka II,
gran senyor feudal que estant de cacera prop del temple el va sorprendre una gran tempesta i va buscar refugi sota un gran arbre. Estant allí va veure una estranya gata blanca amb taques negres i marrons que amb una pota li feia senyals perquè s’acostés a la porta del temple, sorprès per tan singular animal va decidir deixar la protecció de l’arbre i apropar-se, en aquest moment un llamp va caure sobre l’arbre. Arran del que va passat el senyor feudal va entaular amistat amb l’amo de la gata, el sacerdot , i va decidir ajudar econòmicament per al manteniment del temple i les seves reparacions, el temple va prosperar i en morir la gateta va ser enterrada al cementiri del temple, després de una solemne i afectuosa cerimònia. Els feligresos van començar a visitar la seva tomba i d’aquí es suposa que podria haver nascut el amulet en el seu honor.

Una altra de les versions situa el naixement de Maneki-neko en les rodalies del Santuari Imado en el Període Edo. Allí vivia una dona gran amb el seu gat, era tal la pobresa en què vivia que es va veure forçada a vendre la seva mascota per poder menjar. Alhora el gat se li aparegué en somnis i li va demanar que fes una figura seva en ceràmica. Així ho va fer i no va trigar a vendre-la, així doncs va decidir fer-ne més, es va dirigir a les rodalies del Santuari i també les va vendre totes, al poc temps tant la dona com les figuretes es van fer molt populars, aconseguint ella un gran nivell de vida i atribuint-se la bona sort al consell del gat. La zona del Santuari de Imado estava ple, en l’època, de forns on coïen els treballs dels terrissaires de la zona, s’hi produïa pisa blanca sense esmaltar anomenada Imado-yaki, els Maneki-neko originals eren d’aquest tipus de ceràmica. En memòria als terrissaires al santuari es van col•locar dos exemplars de Maneki-neko un és mascle i l’altre és femella, la parella acull els visitants. 




Les altres dues versions que ara us explicaré estan relacionades amb el "món flotant". Món flotant és la manera "poètica" de anomenar als barris d’entreteniment i plaer masculí en l’antic Japó, els Yūkaku. 

Yoshiwara era un d’aquests barris a l’est d'Edo (actual Tòquio), en un dels bordells vivia una cortesana anomenada Usugumo. Ella tenia un obedient gat que estimava moltíssim.
Una nit el gat va començar a enredar amb un quimono de Usugumo, amb una pota el anava arrossegant pel tatami. Ella li cridava l’atenció però el gat no li va fer cap cas. L’amo del bordell va pensar que el gat estava embruixat, en no obeir a la seva mestressa, i li va tallar el cap. Una perillosa serp estava enfilada al sostre de l’habitació, el cap del gat va sortir volant per impuls del tall de la katana i va donar de ple en la serp, matant-la per el cop.
Usugumo va quedar desolada després de la pèrdua de la seva mascota, un dels seus clients, amb la intenció d’animar-la, li va tallar una figureta de fusta del gat i la hi va obsequiar. Les prostitutes de l’època per cridar als seus clients ho feien amb la mà tancada a l’altura de l’orella, per això es creu que Maneki-neko té aquest mateix posat.
 Hem d’entendre que se li va atorgar la virtut de la bona sort i es va fer famós, perquè el pobre gat fins i tot després de mort va matar la perillosa serp.

La següent ens parla de les cases de plaer en general en els Yūkaku en l'Època Edo,

en elles hi havia una dependència amb un altar sintoista on es situaven uns amulets en forma d’òrgan sexual masculí. En l’època que el Japó era bàsicament agrícola l’amulet en forma de penis servia per atreure la virilitat en els homes i la fecunditat en les dones i la terra. Ja en 1600 es feien diferents festivals en honor al membre viril, festivals que es segueixen celebrant en l’actualitat.
Un exemplar de fusta que mesura 2,50 metres d’alt i pesa 280 quilos és venerat i tot en el santuari Tagata Shinto.
Però tornem als prostíbuls de l'Època Edo, allí eren visitats pels clients a la recerca de virilitat i per les cortesanes a la recerca de protecció contra les malalties venèries. Quan en 1868 va començar l'Era Meiji i amb ella l’obertura del Japó a occident les relacions amb països bàsicament cristians provoca la prohibició de la fabricació i comercialització, el 1872, dels amulets en forma de penis i en els altars, simultàniament, comencen a aparèixer figuretes de gat amb la pota aixecada de la mateixa manera que les cortesanes criden l' atenció dels seus clients.

Ara és la vostra l’elecció de quina de les quatre històries us sembla més raonable, jo gairebé em quedo amb la de la velleta que va vendre al seu gat, però la del samurai i el llamp també em sembla lògica ... Podeu deixar, si us ve de gust, la vostra opció en un comentari a aquest missatge.

Actualment hi ha gran varietat de models de Maneki-neko, n’hi ha de plàstic i en ceràmica,
els hi grassonets, asseguts,
amb quimono, amb els dos braços aixecats, etc ....


 i en terres japoneses llueixen per tot arreu. 








 En esta nueva entrada, en el apartado de los AMULETOS JAPONESES, hablaremos del que quizás sea el más conocido en occidente, el Maneki-neko o gato de la suerte o de la fortuna.  


Con la proliferación de comercios regentados por orientales hemos empezado a ver en sus escaparates y en sus locales al gatito con una pata delantera levantada y aunque podamos creer que es originario de China, la verdad es que Maneki-neko nació en Japón.
El primer país occidental que lo adoptó a sus costumbres fue EEUU, allí sufrió alguna modificación antes de ser asiduo en las tiendas y restaurantes orientales. En Japón la pata delantera levantada a la altura de la oreja permanece estática, en cambio en los modelos occidentales, esa pata suele moverse arriba y abajo. Así mismo en Japón la patita termina con el puño cerrado mirando la palma hacia el suelo y los occidentales lo hacen mirando al frente y aunque pueda parecer que esta saludando, la realidad es que está llamando a alguien o a algo. 

招き猫 es su nombre en escritura japonesa, estos kanji significan 招き maneki proviene del verbo maneku que significa “invitar a pasar” y  猫 neko  es gato, así podemos decir que Maneki-neko es el gato que te invita a pasar, así que cuando veamos a este lindo minino hemos de entender que nos esta diciendo: “entra por favor”.

En los hogares y negocios japoneses lo ponen con el significado de invitar a pasar tanto a las personas como a la fortuna, la salud, la prosperidad, el éxito, el dinero, etc…Los hay con la pata derecha levantada, estos llaman al dinero y a la fortuna, los que tienen la pata izquierda para arriba son para atraer a las personas.
Todos ellos llevan un cascabel al cuello, esto ahuyenta a los malos espíritus. También los hay, actualmente, de diferentes colores, así pues para llamar a la suerte en los negocios el gato será dorado o plateado, si es verde es porque quiere atraer a la salud y la seguridad en el hogar.
El azul parece ser que ayuda a cumplir los sueños y el rosa  y el rojo ayuda a encontrar conyugue. El negro evita la mala suerte y ahuyenta a los malos espíritus en cambio el blanco llama a las cosas buenas.
El que parece que tiene mas poder es el de tres colores (blanco, negro y naranja) este imita al gato de la raza Bobtail japonés, gato con cola muy corta y muy querido en el país por su gran labor en el control de las plagas de ratas que antiguamente amenazaron las cosechas de arroz y los capullos de los gusanos de seda.
 La popular HELLO KITTY fue diseñada a semejanza de esta raza de gato.


Se cree que los primeros amuletos se confeccionaron en la segunda mitad del Periodo Edo (1603-1867) aunque no constan apenas referencias en documentos de la época.  En el posterior Periodo Meiji (1868-1912) si aparece documentalmente. El origen del Maneki-neko es confuso y discutido, se barajan diferentes historias, aquí os relato algunas de ellas.

En la versión que sitúa la creación del amuleto en el Templo Gotokuji, hay dos variantes.
Una nos cuenta que el templo, cercano a la actual Tokio, estaba pasando por un mal momento económico encontrándose en muy mal estado, el único sacerdote que lo habitaba tenía una gata llamada Tama a la que quería tanto que compartía con ella su escasa comida. Un día el sacerdote enfermó y le pidió a la gata que saliera al exterior y que trajera un poco de suerte. Después de un rato el sacerdote escuchó ruido en la puerta del templo, al salir vio a cuatro samurai elegantemente vestidos, ellos le dijeron que en medio del camino la gata les había hecho señas con la pata y que sorprendidos la siguieron hasta la puerta. El sacerdote les invitó a entrar y les sirvió un poco de te, en ese momento estalló una gran tormenta y los guerreros agradecieron la circunstancia de estar a salvo dentro del templo. Uno de los cuatro samurai resultó ser un gran señor feudal y en agradecimiento se brindó a ser el patrocinador del maltrecho templo. Cuando Tama murió el sacerdote hizo una estatua de ella para agradecerle la buena suerte que había traído aquel día con los samurai. La gente que vivía en los alrededores conocedores de la historia  empezó a visitar el templo y la estatua  para pedir un poco de fortuna, al poco tiempo pequeñas figuritas de porcelana blanca de la gata Tama eran compradas y llevadas a casa por estos mismos vecinos. Dentro de la religión sintoísta Tama se convirtió en el dios Shobyo Kannon y se le construyó un santuario que está situado cerca del cementerio para gatos del templo Gotokuji.
 La otra variante de la misma historia nos cuenta lo mismo con referencia al estado precario del templo, nos habla del sacerdote y de su gata Tama y también nos habla de Naotaka II,
gran señor feudal que estando de cacería cerca del templo lo sorprendió una gran tormenta y buscó refugio bajo un gran árbol. Estando allí vio una extraña gata blanca con manchas negras y marrones que con una pata le hacia señales para que se acercara a la puerta del templo, asombrado por tan singular animal decidió dejar el amparo del árbol  y acercarse, en ese momento un rayo cayó sobre el árbol.   A raíz de lo ocurrido el señor feudal entabló amistad con el dueño de la gata, el sacerdote, y decidió ayudar económicamente para el mantenimiento del templo y sus reparaciones, el templo prosperó y al morir la gatita fue enterrada en el cementerio del templo, tras una solemne y cariñosa ceremonia. Los feligreses empezaron a visitar su tumba y de aquí se supone que podría haber nacido el amuleto en su honor. 

Otra de las versiones sitúa el nacimiento de Maneki-neko  en las cercanías del Santuario Imado en el Periodo Edo. Allí vivía una anciana con su gato,  era tal la pobreza en la que vivía que se vio forzada a vender su mascota para poder comer. Al tiempo el gato se le apareció en sueños y le pidió que hiciera una figura suya en cerámica. Así lo hizo y no tardó en venderla, así pues decidió hacer más, se dirigió a las cercanías del Santuario y también las vendió todas, al poco tiempo tanto la mujer como las figuritas se hicieron muy populares, consiguiendo ella un gran nivel de vida y atribuyéndose la buena suerte al consejo del gato.  La zona del Santuario de Imado estaba lleno, en la época, de hornos donde se cocían los trabajos de los alfareros de la zona,  allí se producía loza blanca sin esmaltar llamada Imado-yaki, los  Maneki-neko originales eran de este tipo de cerámica. En memoria a los alfareros en el santuario se colocaron dos ejemplares de Maneki-neko uno es macho y el otro es hembra, la pareja acoge a los visitantes.




Las otras dos versiones que ahora os contaré están relacionadas con el “mundo flotante”. Mundo flotante es la manera “poética” de llamar a los barrios de entretenimiento y placer masculino en el antiguo Japón, los Yūkaku. 


Yoshiwara era uno de esos barrios al este de Edo (actual Tokio), en uno de los burdeles vivía una cortesana  llamada Usugumo. Ella tenía un obediente gato al que quería muchísimo.
 Una noche el gato empezó a enredar con un kimono de Usugumo, con una pata lo iba arrastrando por el tatami.  Ella le llamaba la atención pero el gato no le hacia caso. El dueño del burdel pensó que el gato estaba embrujado, al no obedecer a su ama, y le cortó la cabeza.   Una peligrosa serpiente estaba encaramada en el techo de la habitación, la cabeza del gato salió volando por impulso del corte de la katana y dio de pleno en la serpiente, matándola a su vez.
Usugumo quedo desolada tras la perdida de su mascota, uno de sus clientes, con la intención de animarla, le talló una figurita en madera del gato y se la obsequió. Las prostitutas de la época para llamar a sus clientes lo hacían con la mano cerrada a la altura de la oreja, por eso se cree que  Maneki-neko tiene esa misma pose.
Debemos entender que se le otorgó la virtud de la buena suerte y se hizo famoso, porque el pobre gato incluso después de muerto mató a la peligrosa serpiente.

La siguiente nos habla de las casas de placer en general en los Yūkaku en la Época Edo,

en ellas había una dependencia con un altar sintoísta donde se situaban unos amuletos en forma de órgano sexual masculino. En la época que Japón era básicamente agrícola el amuleto en forma de pene servia para  atraer la virilidad en los hombres y la fecundidad en las mujeres y en la tierra. Ya en 1600 se hacían diferentes  festivales en honor al miembro viril, festivales que se siguen celebrando en la actualidad.
Un ejemplar de madera que mide 2.50 metros de alto y pesa  280 kilos es venerado aun en el santuario Tagata Shinto.
Pero volvamos a los prostíbulos de la Época Edo, allí eran visitados por los clientes en busca de virilidad y por las cortesanas en busca de protección contra las enfermedades venéreas.  Cuando en 1868 empezó la Era Meiji y con ella la apertura de Japón a occidente las relaciones con países básicamente cristianos provoca la prohibición de la fabricación y comercialización, en 1872, de los amuletos en forma de pene y en los altares, simultáneamente, empiezan a aparecer figuritas de gato con la pata levantada del mismo modo que las cortesanas llaman la atención de sus clientes.

Ahora es vuestra la elección de cual de las cuatro historias os parece más razonable, yo casi me quedo con la de la anciana que vendió a su gato, pero la del samurai y el rayo también me parece lógica...Podéis dejar, si os apetece, vuestra opción en un comentario a esta entrada.  

Actualmente existen variedad de modelos de Maneki-neko, los hay en plástico y en cerámica,
los hay gorditos, sentados,
 con kimono, con los dos brazos levantados, etc….


y en tierras japonesas lucen por todas partes.