Samurai: 2- Shōgun y Daimyō

En la entrada SAMURAI: EN EL COMIENZO DE LOS TIEMPOS os hablé del cargo de Shōgun. Voy a desarrollarlo un poco antes de seguir con la cronología de la historia de los Samurai.

Shōgun

El cargo de Shōgun era el equivalente al cargo del comandante generalísimo del ejército y era nombrado por el Emperador.  Hasta el año 1192 este cargo había sido temporal, solo se nombraba Shōgun cuando había alguna contienda contra los habitantes del norte del país. A partir de 1192, desde el nombramiento de Minamoto No Yoritomo y hasta 1868 el cargo fue continuado y ejercieron el control total del país dejando al Emperador como simple mandatario religioso instaurando una dictadura militar que duró casi 700 años.

El primer shogunato fue el llamado Kamakura, el nombre proviene del lugar donde se instaló el gobierno del Shōgun, como ya os conté en la entrada anterior. 

Del clan Minamoto solo hubo 3 Shōgun y varios regentes del clan  Hōjō.

El segundo shogunato fue el llamado Ashikaga  y empezó en 1.338 teniendo  15 Shōgun en 265 años. 

El tercer y último  shogunato fue el llamado Tokugawa, también con 15 Shōgun, su poder fue desde 1603 hasta 1868. 

Los Samurai tuvieron la mayor relevancia durante los 700 años del Shogunato. Con el Emperador postergado al papel de espectador en temas políticos y el Shōgun al frente del país, las familias samurai se convirtieron en los  verdaderos gobernantes de las diferentes regiones. En estos 700 años  siguieron peleando entre ellos por cuestiones de tierras y poder.

……Sigue.

Nos habíamos quedado en 1192 cuando Minamoto No Yoritomo, obtuvo el cargo de  Shōgun e instauro su gobierno en  Kamakura. 

Durante unos años se disfrutó de una paz relativa solo alterada por  los conflictos entre clanes pero en 1266 la amenaza de una invasión Mongol lo cambio todo. 

Invasión Mongol

Kublai Khan, gran kan del Imperio Mongol y primer emperador chino de la Dinastía Yuan,

en 1266 y en 1268 envío a Japón  emisarios con el ofrecimiento de someterse al Imperio Mongol pacíficamente o afrontar una invasión.

Evidentemente no se sometieron si no que el Shōgun ordenó a todos los señores de la guerra de la isla más cercana a Corea, por ser  por donde se sospechaba que se iba a iniciar la invasión, que prepararan a sus guerreros para la defensa del imperio.  

La contienda no tuvo lugar hasta 1274 y aunque los mongoles eran muchos, los samurai habían tenido tiempo de preparar la defensa y obtener ayuda de guerreros de otros feudos. Las tropas de Kublai Khan se retiraron.  

En 1275 el Shōgun ordenó reforzar las defensas a fin de repeler una segunda invasión. Se construyeron murallas defensivas en toda la costa por donde era factible la futura invasión. 

Efectivamente se produjo una segunda intentona, pero seis años mas tarde. Los japoneses con la ayuda de un tifón se libraron otra vez de la invasión.

Durante años se temió una tercera incursión, pero esta ya no llegó. 

1467-1568 “La edad del país en guerra” 

 (guerra civil)

Los grandes señores de la guerra que eran terratenientes y habían sido nombrados gobernadores de pequeños estados autónomos, actuaban de comandantes y de administradores a la vez.

Intrigaban y peleaban entre ellos por el ansia del poder y de la posesión de más tierras. 

Los campos de batalla eran escenarios de carnicerías horrendas, no había prisioneros, no había reglas, no había juego limpio. Se cortaban cabezas para poder demostrar, al señor feudal, los logros obtenidos y cobrar recompensas. 

Peleaban entre los miembros de la misma familia y se mataban para obtener el puesto más importante del clan, hijos contra padres, hermanos  contra hermanos, fue una época de una barbarie sin límites. Había un refrán en el que se plasma perfectamente la instable situación: “Tras la victoria comprueba que tu casco está bien sujeto”. 

Después de años de repeler las invasiones mongol y años de mantener ejércitos para defender al imperio para hipotéticas futuras invasiones,  los señores de la guerra habían afrontado costosos gastos pero ni el Emperador ni el Shōgun les recompensaron. 

Anteriormente, se habían enorgullecido de los títulos que les habían dado el Shōgun, pero ahora ya no era así, por lo que a finales del siglo XV, estos gobernadores,  se auto nombraron Daimyō (Gran Hombre). 

Castillos

Entre 1550 y 1600 docenas de castillos fueron construidos para albergar a los Daimyō y a sus guerreros. Con un foso,  unas robustas murallas de piedra, un patio con una torre central, sus accesos estaban llenos de trampas para el enemigo. (Ya hablaremos de estos castillos en otro momento) 

Seguirá……..

A l’entrada SAMURAI: AL COMENÇAMENT DELS TEMPS us vaig parlar del càrrec de Shōgun. Vaig a desenvolupar-ho una mica abans de seguir amb la cronologia de la història dels Samurai. 

Shōgun 

El càrrec de Shōgun  era l’equivalent al càrrec del comandant generalíssim de l’exèrcit i era nomenat per l'Emperador. Fins l’any 1192 aquest càrrec havia estat temporal, només es nomenava Shōgun quan hi havia alguna contesa contra els habitants del nord del país. A partir de 1192, des del nomenament de Minamoto no Yoritomo i fins a 1868 el càrrec va ser continuat i van exercir el control total del país deixant a l'Emperador com a simple mandatari religiós instaurant una dictadura militar que va durar gairebé 700 anys. 

El primer shogunato va ser l’anomena’t Kamakura, el nom prové del lloc on es va instal•lar el govern del Shōgun, com ja us vaig explicar a l’entrada anterior.

 Del clan Minamoto només hi va haver 3 Shōgun i diversos regents del clan Hōjō. 

El segon shogunat va ser l’anomena’t Ashikaga i va començar a 1.338 tenint 15 Shōgun en 265 anys. 

El tercer i últim shogunat va ser l’anomena’t Tokugawa, també amb 15 Shōgun, el seu poder va ser des de 1603 fins a 1868. 

Els Samurai van tenir la major rellevància durant els 700 anys del Shogunato. Amb l'Emperador postergat al paper d’espectador en temes polítics i el Shogun al capdavant del país, les famílies samurai es van convertir en els veritables governants de les diferents regions. En aquests 700 anys van seguir lluitant entre ells per qüestions de terres i poder. 

...... Segueix 

Ens havíem quedat en 1192 quan Minamoto no Yoritomo, va obtenir el càrrec de Shōgun i instaurar el seu govern a Kamakura. 

Durant uns anys es va gaudir d’una pau relativa només alterada pels conflictes entre clans però en 1266 l’amenaça d’una invasió Mongol ho va canviar tot. 

Invasió Mongol 

Kublai Khan, Gran Kan de l'Imperi Mongol i primer emperador xinès de la Dinastia Yuan,

en 1266 i en 1268 va enviar a Japó emissaris amb l’oferiment d'sotmetres a l'Imperi Mongol pacíficament o afrontar una invasió.

Evidentment no es van sotmetre sinó que el Shogun va ordenar a tots els senyors de la guerra de l’illa més propera a Corea, per ser per on se sospitava que s’anava a iniciar la invasió, que preparessin als seus guerrers per a la defensa de l’imperi. 

La contesa no va tenir lloc fins 1274 i encara que els mongols eren molts, els samurai havien tingut temps de preparar la defensa i obtenir ajuda de guerrers d’altres feus. Les tropes de Kublai Khan es van retirar. 

En 1275 el Shogun va ordenar reforçar les defenses per tal de repel•lir una segona invasió. Es van construir muralles defensives en tota la costa per on era factible la futura invasió. 

Efectivament es va produir un segon intent, però sis anys més tard. Els japonesos amb l’ajuda d’un tifó es van lliurar de nou de la invasió. 

Durant anys es va témer una tercera incursió, però aquesta ja no va arribar. 

1467-1568 "L’edat del país en guerra" 

(guerra civil) 

Els grans senyors de la guerra que eren terratinents i havien estat nomenats governadors de petits estats autònoms, actuaven de comandants i d’administradors alhora. 

Intrigaven i barallaven entre ells per l’ànsia del poder i de la possessió de més terres. 

Els camps de batalla eren escenaris de carnisseries horribles, no hi havia presoners, no hi havia regles, no hi havia joc net. Es tallaven caps per poder demostrar, al senyor feudal, els èxits obtinguts i cobrar recompenses. 

Barallaven entre els membres de la mateixa família i es mataven per obtenir el lloc més important del clan, fills contra pares, germans contra germans, va ser una època d’una barbàrie sense límits. Hi havia un refrany en què  plasma perfectament la inestable situació: "Després de la victòria comprova que el teu casc està bé subjecte". 

Després d’anys de repel•lir les invasions mongol i anys de mantenir exèrcits per defensar l’imperi per hipotètiques futures invasions, els senyors de la guerra havien afrontat costoses despeses però ni l'Emperador ni el Shōgun els van recompensar. 

Anteriorment, s’havien enorgullit dels títols que els havien donat el Shōgun, però ara ja no era així, pel que a la fi del segle XV, aquests governadors, d’auto anomenan Daimyō (Gran Home). 

Castells 

Entre 1550 i 1600 dotzenes de castells van ser construïts per albergar als Daimyō als seus guerrers. Amb un fossat, unes robustes muralles de pedra, un pati amb una torre central, els seus accessos estaven plens de trampes per a l’enemic. (Ja parlarem d’aquests castells en un altre moment)

Seguirà ........

SAMURAI: 1- EL COMIENZO DE LOS TIEMPOS

A raíz de ver la película “La leyenda del Samurai, 47 Ronin”

y pensar que me apetecía escribir una entrada sobre la verdadera historia/leyenda de los 47 Samurai convertidos en Ronin y poder apreciar las diferencias de la adaptación para el film,  me he dado cuenta de que aun no había escrito nada sobre los míticos Samurai.

Si los he nombrado en diversas ocasiones y más ampliamente, quizás, en la entrada sobre las ONNA BUGEISHA,  o en la de los KAMIKACES   pero creo que antes de meterme en la historia de los 47 mejor empezamos con los legendarios Samurai y ya posteriormente hablaremos de los Ronin. Como el tema es extenso abro una etiqueta particular para ellos y lo desarrollo en varias entradas.

El espíritu del Samurai esta íntimamente ligado al carácter del japonés de a pie,  su actitud ante la vida y ante la muerte junto con su código de obediencia y honor fue  el crisol de donde emanó la actitud y personalidad que tienen los nipones y que a nadie deja indiferente.

EN EL COMIENZO DE LOS TIEMPOS

侍 Samurai significa “el que sirve”

Samurai en el siglo VIII era usado para nombrar a los sirvientes que estaban al cuidado de los ancianos en las casas nobles. 

Posteriormente, ya en el siglo XII la misma palabra sirvió para denominar a los guerreros pertenecientes a una jerarquía militar.

Hemos de partir de la base que el origen del Samurai es un misterio y mucho de lo que hay escrito sobre esos orígenes  posiblemente sea mas leyenda y tradición que realidad. Si está constatado que ya luchaban en batallas hace unos 1.000 años.

Para hablar del Samurai he de remontarme a los inicios de los tiempos, el territorio japonés estaba prácticamente deshabitado, solo los AINU ocupaban la actual Hokkaido, las islas Kurils,  Sakhalin y el norte de Honshu. Se produjeron diversos movimientos migratorios de habitantes de lo que hoy es China y Corea, ellos atravesaron el Mar de Japón y se instalaron en el archipiélago. Tomaron posesión del territorio y al tiempo empezaron a cultivar el arroz que habían traído de su tierra de origen pues en el Japón de entonces no existía. El arroz les ligaba a la tierra y dejaron de ser nómadas. 

En el siglo VI los guerreros mas fuertes eran los de la familia Yamato, estos poseían muchas tierras cerca de la actual Kyoto. Se cuenta que la familia Yamato descendía del Emperador Jinmu y  de sus antepasados divinos.

En este punto os recuerdo la entrada donde os conté la historia mitológica de la CREACIÓN DE JAPÓN, en ella se habla de estos antepasados del primer emperador y de la actual familia imperial.

Los Yamato llamaron a sus sucesivos jefe de familia, Emperador.

En el siglo VII el emperador formó su corte con consejeros y  nobles a quien se les cedió tierras, a su vez ellos rentaron parcelas a los campesinos y tanto unos como los otros pagaban sus impuestos por las tierras cultivables, en arroz. 

El Emperador cobraba de sus nobles y estos de sus campesinos, pero a veces había revueltas y los nobles se fueron proveyendo de pequeños ejércitos privados para controlarlas.

El Japón de la antigüedad se componía de gran cantidad de feudos. Los señores de la tierra eran hábiles jinetes, diestros con el arco y las flechas y en el manejo de la espada.

Una vez que tuvieron más guerreros a sus órdenes, empezaron a invadir territorios vecinos para anexionarse más tierras de cultivo. Los soldados mas eficientes eran recompensados a su vez con partes de estas tierras conquistadas y estos a su vez las arrendaban, a cambio de arroz, a los campesinos.

En el periodo Nara (710-794), se  publicó un edicto para que todos los hombres fuertes pertenecientes al mismo linaje que el señor feudal local fueran guerreros y no campesinos. Estos guerreros fueron, posiblemente, los primeros samurai y  así se crearon los clanes familiares, los clanes samurai. 

A principios del siglo X, Japón atravesaba una situación muy complicada derivada de hambrunas y plagas,  grandes rebeliones y disturbios convencieron a los gobernantes para dar mayor poder a los pequeños señores feudales facultándolos para que reclutaran tropas.

En el siglo XII el clan que más victorias tenia en su haber era el de los Minamoto. Ellos fueron el brazo militar de la corte imperial.

Algunos poderosos clanes se sublevaron contra el emperador, los Minamoto fueron los encargados de resolver el problema.

Del clan Minamoto fue el samurai Tametomo, considerado el mejor arquero de la historia de los samurai, se dice que era de gran estatura y que su brazo izquierdo era mas largo que el derecho, eso le daba gran ventaja para tensar la cuerda del arco. 

En 1192 otro miembro de su clan, su sobrino Yoritomo, obtuvo con mucha habilidad el cargo de Shōgun permanente adquiriendo más poder político  y administrativo que el mismo monarca. 

El emperador pasó a ser una figura divina apartada de todo poder material y Yoritomo con ayuda de los samurai se instaló en Kamakura y allí instauró un gobierno paralelo.

Seguirá…….

Arran de veure la pel•lícula "La llegenda del Samurai, 47 Ronin"

i pensar que em venia de gust escriure una entrada sobre la veritable història/llegenda dels 47 Samurai convertits en Ronin i poder apreciar les diferències de l’adaptació per al film, m’he adonat que encara no havia escrit res sobre els mítics Samurai.

Si els he nomenat en diverses ocasions i més àmpliament, potser, en l’entrada sobre les ONNA BUGEISHA, o en la dels KAMIKACES

però crec que abans de ficar-me en la història dels 47 millor començar amb els llegendaris Samurai i ja posteriorment parlarem dels Ronin. Com el tema és extens obro una etiqueta particular per a ells i el desenvolupament en diverses entrades.

L’esperit del Samurai esta íntimament lligat al caràcter del japonès del carrer, la seva actitud davant la vida i davant la mort juntament amb el seu codi d’obediència i honor va ser el gresol d’un va emanar l’actitud i personalitat que tenen els nipons i que a ningú deixa indiferent.

AL COMENÇAMENT DELS TEMPS

侍 Samurai significa "el que serveix"

Samurai al segle VIII era usat per anomenar els servents que estaven a cura dels ancians a les cases nobles. 

Posteriorment, ja en el segle XII la mateixa paraula va servir per denominar als guerrers pertanyents a una jerarquia militar.

Hem de partir de la base que l’origen del Samurai és un misteri i molt del que hi ha escrit sobre aquests orígens possiblement sigui més llegenda i tradició que realitat. Si està constatat que ja lluitaven en batalles fa uns 1.000 anys.

Per parlar del Samurai he de remuntar als inicis dels temps, el territori japonès estava pràcticament deshabitat, només els AINU ocupaven l'actual Hokkaido, les illes Kurils, Sakhalin i el nord d'Honshu. Es van produir diversos moviments migratoris d’habitants del que avui és la Xina i Corea, ells van travessar el Mar del Japó i es van instal•lar a l’arxipèlag. Van prendre possessió del territori i alhora van començar a conrear l’arròs que havien portat de la seva terra d’origen ja que al Japó de llavors no existia. L’arròs els lligava a la terra i van deixar de ser nòmades. 

Al segle VI els guerrers més forts eren els de la família Yamato, aquests posseïen moltes terres prop de l'actual Kyoto. S’explica que la família Yamato descendia de l'Emperador Jinmu i dels seus avantpassats divins.

En aquest punt us recordo l’entrada on us vaig explicar la història mitològica de la CREACIO DEL JAPO, s’hi parla d’aquests avantpassats del primer emperador i de l'actual família imperial.

Els Yamato van anomenar als seus successius cap de família, Emperador.

Al segle VII l’emperador va formar la seva cort amb consellers i nobles a qui se’ls va cedir terres, al seu torn ells varen llogar parcel•les als pagesos i tant uns com els altres pagaven els seus impostos per les terres cultivables, en arròs. 

L'Emperador cobrava dels seus nobles i aquests dels seus camperols, però de vegades hi havia revoltes i els nobles es van anar proveint de petits exèrcits privats per controlar-les.

El Japó de l’antiguitat es componia de gran quantitat de feus. Els senyors de la terra eren hàbils genets, destres amb l’arc i les fletxes i en el maneig de l’espasa.

Un cop van tenir més guerrers a les seves ordres, van començar a envair territoris veïns per annexionar més terres de cultiu. Els soldats més eficients eren recompensats al seu torn amb parts d’aquestes terres conquistades i aquests al seu torn les arrendaven, a canvi d’arròs, als camperols.

En el període Nara (710-794), es va publicar un edicte perquè tots els homes forts pertanyents al mateix llinatge que el senyor feudal local fossin guerrers i no pagesos. Aquests guerrers van ser, possiblement, els primers samurai i així es van crear els clans familiars, els clans samurai. 

A principis del segle X, Japó travessava una situació molt complicada derivada de la fam i les plagues, grans rebel•lions i disturbis van convèncer els governants per donar més poder als petits senyors feudals facultant-los perquè reclutessin tropes.

Al segle XII el clan que més victòries tenia en el seu haver era el dels Minamoto. Ells van ser el braç militar de la cort imperial.

Alguns poderosos clans es van revoltar contra l’emperador, els Minamoto van ser els encarregats de resoldre el problema.

Del clan Minamoto va ser el samurai Tametomo, considerat el millor arquer de la història dels samurai, es diu que era de gran alçada i que el seu braç esquerre era mes llarg que el dret, això li donava gran avantatge per tensar la corda de l’arc.

En 1192 un altre membre del seu clan, el seu nebot Yoritomo, va obtenir amb molta habilitat el càrrec de Shōgun permanent adquirint més poder polític i administratiu que el mateix monarca.

L’emperador va passar a ser una figura divina apartada de tot poder material i Yoritomo amb ajuda dels samurai es va instal•lar a Kamakura i allà va instaurar un govern paral•lel.

Seguirà .......

CHICHI NO HI

El tercer domingo de Junio se celebra en Japón el Chichi No Hi,  Día del Padre. Como la festividad de Haha No Hi, Día de la Madre, es  celebrado desde después de la Segunda Guerra Mundial, cuando el país Nippon adoptó muchas costumbres de los Estados Unidos de America,

pero a diferencia de  la celebración para honrar a la madres, en el día de los padres no hay un regalo determinado como lo son los claveles para las Okāsan. Los  Otōsan reciben más o menos lo mismo que en los países occidentales, corbatas, bebidas, carteras, etc……..

Maniquí en los  almacenes Matsuzakaya ataviado con posibles regalos para los papas. 

El tercer diumenge de juny se celebra a Japó el Chichi No Hi, Dia del Pare. Com la festivitat de Haha No Hi, Dia de la Mare, és celebrat des de després de la Segona Guerra Mundial, quan el país Nippon va adoptar molts costums dels Estats Units d'America,

però a diferència de la celebració per honorar les mares, en el dia dels pares no hi ha un regal determinat com ho són els clavells per a les Okasan. Els Otōsan reben més o menys el mateix que als països occidentals, corbates, begudes, carteres, etc ........

Maniquí en els magatzems Matsuzakaya abillat amb possibles regals per als papes.