Poco podía yo pensar al recibir una tenugui de regalo de mi amiga Takase Yoko , que esta toalla me iba a ayudar a escribir una entrada para mi blog sobre el papel washi.
Hace pocos días, el 26 de noviembre, la UNESCO ha declarado a los papeles artesanales hechos en tres comunidades japonesas, Patrimonio Intangible o Inmaterial de la Humanidad,
En 2009 ya se había otorgado ese honor a las técnicas de fabricación de papel sekishu-banshi en la región de Iwami, prefectura de Shimane.
Ahora se premia a los artesanos de la ciudad de Mino en la prefectura de Gifu, a los artesanos del barrio de Misumi-cho de la ciudad de Hamada, prefectura de Shimane y los de Higashi-Chichibu y Ogawa en la prefectura de Saitama.
La historia de este tipo de papel y de su artesana elaboración, es la siguiente.
En Japón se empezó a confeccionar papel a partir de los métodos utilizados en China sobre el año 610,
Al nuevo papel se le nombró Washi: WA significa japonés y SHi significa papel, así que su nombre en realidad no es otro que “papel japonés”.
El Washi ahora incluido en la categoría Patrimonio Cultural Intangible de la Humanidad se elabora con broussonetia papyrifera (morera del papel o morera turca) y este es mas o menos su proceso.
El primer paso es el cultivo, la siega y recolección de la materia prima, ósea las ramas de morera, sobre el mes de noviembre cuando las hojas ya han caído. Una vez cortadas las ramas, a la misma medida, se escaldan y enfrían a fin de facilitar la eliminación de la corteza.
El segundo paso es poner las ramas en remojo, en agua muy pura, para separar las fibras y después se pasa a hervirlas a fuego lento.
Una vez cocidas, se limpian y eliminan impurezas en agua corriente de manantial.
Ahora toca batear, golpeando con martillos de madera se terminará de aflojar toda la fibra.
En un tanque lleno de agua espesada con productos, que solo conocen los artesanos, y fibra, se introduce una especie de molde fabricado con varillas de bambú
La masa resultante, se coloca en una prensa a fin de que suelte todo el líquido.
Con sumo cuidado se separan las láminas de húmedo papel y se extienden sobre maderas que se pondrán al sol para que se sequen.
Posteriormente ojos expertos comprobaran pieza por pieza que el producto final haya salido adecuadamente. El papel está ya listo para su utilización.
Su uso es muy diverso ya que su fuerte ligereza lo hace muy versátil. Así lo podremos encontrar en las paredes y puertas correderas dentro de los hogares tradicionales del país nippon,
Las familias de artesanos de las comunidades que antes he nombrado con sus sensei al frente, mantienen la viabilidad de este antiguo arte y promocionan a nivel nacional e internacional su elaboración, ahora con el nombramiento de la UNESCO han dado un gran paso.
Poc podia jo pensar en rebre una tenugui de regal de la meva amiga Takase Yoko, que aquesta tovallola m’anava a ajudar a escriure una entrada per al meu bloc sobre el paper washi.
Fa pocs dies, el 26 de novembre, la UNESCO ha declarat als papers artesanals fets en tres comunitats japoneses, Patrimoni Intangible o Immaterial de la Humanitat,
En 2009 ja s’havia atorgat aquest honor a les tècniques de fabricació de paper sekishu-banshi a la regió de Iwami, prefectura de Shimane.
Ara es premia als artesans de la ciutat de Mino a la prefectura de Gifu, als artesans del barri de Misumi-cho de la ciutat de Hamada, prefectura de Shimane i els de Higashi-Chichibu i Ogawa a la prefectura de Saitama.
La història d’aquest tipus de paper i de la seva artesana elaboració, és la següent.
Al Japó es va començar a confeccionar paper a partir dels mètodes utilitzats a la Xina sobre l’any 610,
Al nou paper va ser nomenat Washi: WA significa japonès i SHI significa paper, així que el seu nom en realitat no és un altre que "paper japonès".
El Washi ara inclòs en la categoria Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat s’elabora amb broussonetia papyrifera (morera del paper o morera turca) i aquest és més o menys el seu procés.
El primer pas és el cultiu, la sega i recol•lecció de la matèria primera, òssia les branques de morera, sobre el mes de novembre quan les fulles ja han caigut. Un cop tallades les branques, a la mateixa mida, s’escalden i refreden per tal de facilitar l’eliminació de l’escorça.
El segon pas és posar les branques en remull, en aigua molt pura, per separar les fibres i després es passa a bullir a foc lent.
Un cop cuites, es netegen i s’eliminen impureses en aigua corrent de font.
Ara toca batre, colpejant amb martells de fusta s’acabarà d’afluixar tota la fibra.
En un tanc ple d’aigua espessida amb productes, que només coneixen els artesans, i fibra, s’introdueix una espècie de motlle fabricat amb varetes de bambú
La massa resultant, es col•loca en una premsa per tal que deixi anar tot el líquid.
Amb molt de compte es separen les làmines de humit paper i s’estenen sobre fustes que es posaran al sol perquè s’assequin.
Posteriorment ulls experts comprovaran peça per peça que el producte final hagi sortit adequadament. El paper està ja llest per a la seva utilització.
El seu ús és molt divers ja que la seva forta lleugeresa el fa molt versàtil. Així el podrem trobar a les parets i portes corredisses dins de les llars tradicionals del país nippo,
Les famílies d’artesans de les comunitats que abans he nomenat amb els seus sensei al capdavant, mantenen la viabilitat d’aquest antic art i promocionen a nivell nacional i internacional la seva elaboració, ara amb el nomenament de la UNESCO han donat un gran pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada