El espíritu del Samurai esta íntimamente ligado al carácter del japonés de a pie, su actitud ante la vida y ante la muerte junto con su código de obediencia y honor fue el crisol de donde emanó la actitud y personalidad que tienen los nipones y que a nadie deja indiferente.
EN EL COMIENZO DE LOS TIEMPOS
侍 Samurai significa “el que sirve”
Samurai en el siglo VIII era usado para nombrar a los sirvientes que estaban al cuidado de los ancianos en las casas nobles.
Posteriormente, ya en el siglo XII la misma palabra sirvió para denominar a los guerreros pertenecientes a una jerarquía militar.
Hemos de partir de la base que el origen del Samurai es un misterio y mucho de lo que hay escrito sobre esos orígenes posiblemente sea mas leyenda y tradición que realidad. Si está constatado que ya luchaban en batallas hace unos 1.000 años.
Para hablar del Samurai he de remontarme a los inicios de los tiempos, el territorio japonés estaba prácticamente deshabitado, solo los AINU ocupaban la actual Hokkaido, las islas Kurils, Sakhalin y el norte de Honshu. Se produjeron diversos movimientos migratorios de habitantes de lo que hoy es China y Corea, ellos atravesaron el Mar de Japón y se instalaron en el archipiélago. Tomaron posesión del territorio y al tiempo empezaron a cultivar el arroz que habían traído de su tierra de origen pues en el Japón de entonces no existía. El arroz les ligaba a la tierra y dejaron de ser nómadas.
En el siglo VI los guerreros mas fuertes eran los de la familia Yamato, estos poseían muchas tierras cerca de la actual Kyoto. Se cuenta que la familia Yamato descendía del Emperador Jinmu y de sus antepasados divinos.
Los Yamato llamaron a sus sucesivos jefe de familia, Emperador.
En el siglo VII el emperador formó su corte con consejeros y nobles a quien se les cedió tierras, a su vez ellos rentaron parcelas a los campesinos y tanto unos como los otros pagaban sus impuestos por las tierras cultivables, en arroz.
El Emperador cobraba de sus nobles y estos de sus campesinos, pero a veces había revueltas y los nobles se fueron proveyendo de pequeños ejércitos privados para controlarlas.
El Japón de la antigüedad se componía de gran cantidad de feudos. Los señores de la tierra eran hábiles jinetes, diestros con el arco y las flechas y en el manejo de la espada.
Una vez que tuvieron más guerreros a sus órdenes, empezaron a invadir territorios vecinos para anexionarse más tierras de cultivo. Los soldados mas eficientes eran recompensados a su vez con partes de estas tierras conquistadas y estos a su vez las arrendaban, a cambio de arroz, a los campesinos.
En el periodo Nara (710-794), se publicó un edicto para que todos los hombres fuertes pertenecientes al mismo linaje que el señor feudal local fueran guerreros y no campesinos. Estos guerreros fueron, posiblemente, los primeros samurai y así se crearon los clanes familiares, los clanes samurai.
A principios del siglo X, Japón atravesaba una situación muy complicada derivada de hambrunas y plagas, grandes rebeliones y disturbios convencieron a los gobernantes para dar mayor poder a los pequeños señores feudales facultándolos para que reclutaran tropas.
En el siglo XII el clan que más victorias tenia en su haber era el de los Minamoto. Ellos fueron el brazo militar de la corte imperial.
Algunos poderosos clanes se sublevaron contra el emperador, los Minamoto fueron los encargados de resolver el problema.
Del clan Minamoto fue el samurai Tametomo, considerado el mejor arquero de la historia de los samurai, se dice que era de gran estatura y que su brazo izquierdo era mas largo que el derecho, eso le daba gran ventaja para tensar la cuerda del arco.
En 1192 otro miembro de su clan, su sobrino Yoritomo, obtuvo con mucha habilidad el cargo de Shōgun permanente adquiriendo más poder político y administrativo que el mismo monarca.
El emperador pasó a ser una figura divina apartada de todo poder material y Yoritomo con ayuda de los samurai se instaló en Kamakura y allí instauró un gobierno paralelo.
Seguirá…….
Arran de veure la pel•lícula "La llegenda del Samurai, 47 Ronin"
i pensar que em venia de gust escriure una entrada sobre la veritable història/llegenda dels 47 Samurai convertits en Ronin i poder apreciar les diferències de l’adaptació per al film, m’he adonat que encara no havia escrit res sobre els mítics Samurai.
Si els he nomenat en diverses ocasions i més àmpliament, potser, en l’entrada sobre les ONNA BUGEISHA, o en la dels KAMIKACES
però crec que abans de ficar-me en la història dels 47 millor començar amb els llegendaris Samurai i ja posteriorment parlarem dels Ronin. Com el tema és extens obro una etiqueta particular per a ells i el desenvolupament en diverses entrades.
L’esperit del Samurai esta íntimament lligat al caràcter del japonès del carrer, la seva actitud davant la vida i davant la mort juntament amb el seu codi d’obediència i honor va ser el gresol d’un va emanar l’actitud i personalitat que tenen els nipons i que a ningú deixa indiferent.
AL COMENÇAMENT DELS TEMPS
侍 Samurai significa "el que serveix"
Samurai al segle VIII era usat per anomenar els servents que estaven a cura dels ancians a les cases nobles.
Posteriorment, ja en el segle XII la mateixa paraula va servir per denominar als guerrers pertanyents a una jerarquia militar.
Hem de partir de la base que l’origen del Samurai és un misteri i molt del que hi ha escrit sobre aquests orígens possiblement sigui més llegenda i tradició que realitat. Si està constatat que ja lluitaven en batalles fa uns 1.000 anys.
Per parlar del Samurai he de remuntar als inicis dels temps, el territori japonès estava pràcticament deshabitat, només els AINU ocupaven l'actual Hokkaido, les illes Kurils, Sakhalin i el nord d'Honshu. Es van produir diversos moviments migratoris d’habitants del que avui és la Xina i Corea, ells van travessar el Mar del Japó i es van instal•lar a l’arxipèlag. Van prendre possessió del territori i alhora van començar a conrear l’arròs que havien portat de la seva terra d’origen ja que al Japó de llavors no existia. L’arròs els lligava a la terra i van deixar de ser nòmades.
Al segle VI els guerrers més forts eren els de la família Yamato, aquests posseïen moltes terres prop de l'actual Kyoto. S’explica que la família Yamato descendia de l'Emperador Jinmu i dels seus avantpassats divins.
Els Yamato van anomenar als seus successius cap de família, Emperador.
Al segle VII l’emperador va formar la seva cort amb consellers i nobles a qui se’ls va cedir terres, al seu torn ells varen llogar parcel•les als pagesos i tant uns com els altres pagaven els seus impostos per les terres cultivables, en arròs.
L'Emperador cobrava dels seus nobles i aquests dels seus camperols, però de vegades hi havia revoltes i els nobles es van anar proveint de petits exèrcits privats per controlar-les.
El Japó de l’antiguitat es componia de gran quantitat de feus. Els senyors de la terra eren hàbils genets, destres amb l’arc i les fletxes i en el maneig de l’espasa.
Un cop van tenir més guerrers a les seves ordres, van començar a envair territoris veïns per annexionar més terres de cultiu. Els soldats més eficients eren recompensats al seu torn amb parts d’aquestes terres conquistades i aquests al seu torn les arrendaven, a canvi d’arròs, als camperols.
En el període Nara (710-794), es va publicar un edicte perquè tots els homes forts pertanyents al mateix llinatge que el senyor feudal local fossin guerrers i no pagesos. Aquests guerrers van ser, possiblement, els primers samurai i així es van crear els clans familiars, els clans samurai.
A principis del segle X, Japó travessava una situació molt complicada derivada de la fam i les plagues, grans rebel•lions i disturbis van convèncer els governants per donar més poder als petits senyors feudals facultant-los perquè reclutessin tropes.
Al segle XII el clan que més victòries tenia en el seu haver era el dels Minamoto. Ells van ser el braç militar de la cort imperial.
Alguns poderosos clans es van revoltar contra l’emperador, els Minamoto van ser els encarregats de resoldre el problema.
Del clan Minamoto va ser el samurai Tametomo, considerat el millor arquer de la història dels samurai, es diu que era de gran alçada i que el seu braç esquerre era mes llarg que el dret, això li donava gran avantatge per tensar la corda de l’arc.
En 1192 un altre membre del seu clan, el seu nebot Yoritomo, va obtenir amb molta habilitat el càrrec de Shōgun permanent adquirint més poder polític i administratiu que el mateix monarca.
L’emperador va passar a ser una figura divina apartada de tot poder material i Yoritomo amb ajuda dels samurai es va instal•lar a Kamakura i allà va instaurar un govern paral•lel.
Seguirà .......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada