Translate, Traducetelo

diumenge, 12 de maig del 2013

FELICE BEATO


En català desprès de les fotografies.

Seguramente alguna vez hayáis visto alguna vieja foto coloreada con temas japoneses, pues muy posiblemente sea obra del personaje a quien hoy va dedicada esta nueva entrada con la etiqueta de “Con nombre propio”. Hoy os contaré sobre Felice Beato (foto 1).
Felice o Felix Beato, como también se le conoce, nació en la isla de Corfú en 1833 ó 1834. En aquella época Corfú pertenecía al protectorado británico de las Islas Jonicas, por lo tanto nació con nacionalidad británica, aunque su familia era de orígenes italianos, pues no hemos de olvidar que hasta 1814 Corfú había sido veneciana.  La isla fue cedida a Grecia en 1864 circunstancia que le permitió, el 6 de agosto de 1873, llegar a ser Cónsul General de Grecia en Japón.

Beato puede ser considerado uno de los primeros fotógrafos de guerra y a su vez uno de los primeros en captar imágenes tanto de cadáveres en los campos de batalla como instantáneas de Extremo Oriente, de alguna manera  él fue el precursor del periodismo fotográfico con sus imágenes de 1855, de Balaclava,  donde realizó la cobertura de la Guerra de Crimea (foto 2), las de la Rebelión de la India de 1857 (foto 3) y las de la Segunda Guerra del Opio en China (1856-1860) (foto 4).

En 1863 llegó a Japón, instalándose en la ciudad portuaria de Yokohama, donde permaneció durante más de 20 años. En 1864  se asoció con Charles Wirgman creando el estudio “Beato & Wirgman, Artists and Photographers” hasta que se separaron en 1867.
En pleno Shogunato, el movimiento de los extranjeros estaba bastante restringido, esto le da aun más valor a la gran cantidad de instantáneas que consiguió capturando los primeros atisbos de la  sociedad japonesa de la época que se conocieron en occidente (fotos de 5 a 11).
Además de los retratos que hacia en su estudio, solía visitar  otras poblaciones, donde plasmaba las imágenes de sus gentes en sus quehaceres así como la arquitectura y paisaje de la zona(fotos de 12 a19). Se recorrió el Tokaido tomando fotos. (Tokaido  fue el camino más importante que conectaba Edo, la actual Tokyo, con Kyoto, las dos ciudades imperiales) (fotos 20 y 21).

Fue pionero en técnicas para el coloreado a mano de las fotografías, inspirándose en el arte japonés de acuarela e impresión con sellos de madera como los famosos Ukiyo-e (foto 22).
También fue uno de los primeros fotógrafos en realizar panoramas que realizaba con varias exposiciones contiguas que posteriormente unía en una sola impresión. Famoso es su foto panorámica de la antigua ciudad de Edo, actual Tokyo de 1865 o 1866 que hizo uniendo cinco fotografías consecutivas (foto 23).
Dominó a la perfección el complicado sistema de fotografía del colodión húmedo con placas de cristal. En este proceso se requería, mucho tiempo de exposición como parte del procedimiento fotográfico, lo que le permitió ubicar y encuadrar, el tema fotografiado, con gran acierto.
Incluyo un vídeo donde se puede apreciar lo difícil y laborioso que era entonces sacar y revelar un simple negativo con ese sistema. 


En Octubre de 1866 hubo un gran incendio en la ciudad, se quemó su estudio junto con todos los negativos. Tardó más de dos años, trabajando duro, para reponerse de las pérdidas. Hizo copias de sus fotografías originales, en aquella época con todas sus limitaciones tecnológicas, una manera económica de duplicarlas era sujetando el original en una madera y volviéndolas a fotografiar y obteniendo nuevos negativos, aunque perdiendo detalles y a veces con la aparición de la imagen de los alfileres de sujeción de la foto original.

En 1869, disuelta su asociación con Wirgman, fundó F. Beato & Co., Photographers, que fue su propio estudio en Yokohama. Con  H. Woolett como asistente y cuatro fotógrafos locales, Kusakabe Kimbei y Ueno Hikoma, entre ellos. Ocasionalmente hizo de maestro a otros fotógrafos y artistas gracias a su gran experiencia.

En 1871 lo contrataron como fotógrafo oficial de la expedición naval estadounidense a Corea. Sus instantáneas, son oficialmente, las primeras fotografías que de aquel país y de aquellas gentes, se vieron en el mundo (foto 24 y 25).

En 1877 vendió su estudio retirándose profesionalmente de la fotografía y se dedicó  a otros negocios. Poseyó intereses financieros en el Gran Hotel de Yokohama, fue comerciante de alfombras importadas, poseyó tierras y fue asesor de propiedades. El 29 de Noviembre de 1884 abandonó Japón, con destino a Egipto, por aquel entonces se publicó en la prensa japonesa que había perdido todo su capital en el mercado de la plata de Yokohama. En Egipto volvió al trabajo de fotógrafo (foto 26).

Se presume que murió alrededor de 1907 después de haber vivido y trabajado otra vez de fotógrafo en Sudan (foto 27), en Inglaterra donde dio clases en la London and Provincial Photographic Society y en Birmania donde tuvo su ultimo estudio fotográfico y un par de tiendas de muebles. 


Su legado de "Shashin", palabra japonesa usada para nombrar a la fotografía y que traduciremos como "copia de la verdad", puede verse en exposiciones itinerantes, museos e incluso podemos hacernos con alguno de estos libros con sus instantaneas (foto 28).

Os dejo también un bonito video con un recorrido por su amplia obra.


01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

 
13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

 
23

24

25

26

27

28
Segurament alguna vegada heu vist alguna vella foto acolorida amb temes japonesos, molt possiblement sigui obra del personatge a qui avui va dedicada aquesta nova entrada amb l’etiqueta de "Amb nom propi". Avui us explicaré sobre Felice Beato (foto 1).

Felice o Felix Beato, com també se li coneix, va néixer a l’illa de Corfú el 1833 o 1834. En aquella època Corfú pertanyia al protectorat britànic de les illes Jòniques, per tant va néixer amb nacionalitat britànica, encara que la seva família era d’orígens italians, ja que no hem d’oblidar que fins 1814 Corfú havia estat veneciana. L’illa va ser cedida a Grècia en 1864 circumstància que li va permetre, el 6 d’agost de 1873, arribar a ser Cònsol General de Grècia al Japó.

Beato pot ser considerat un dels primers fotògrafs de guerra i alhora un dels primers a captar imatges tant de cadàvers en els camps de batalla com instantànies de l'Extrem Orient, d’alguna manera ell va ser el precursor del periodisme fotogràfic amb les seves imatges de 1855 , de Balaclava, on va realitzar la cobertura de la Guerra de Crimea (foto 2), les de la Rebel · lió de l’Índia de 1857 (foto 3) i les de la Segona Guerra de l'Opi a la Xina (1856-1860) (foto 4) .

En 1863 va arribar al Japó, instal · lant’se a la ciutat portuària de Yokohama, on va romandre durant més de 20 anys. En 1864 es va associar amb Charles Wirgman creant l’estudi "Beato & Wirgman, Artists and Photographers" fins que es van separar en 1867.
En ple Shogunat, el moviment dels estrangers estava bastant restringit, això li dóna encara més valor a la gran quantitat d’instantànies que va aconseguir capturant els primers indicis de la societat japonesa de l’època que es van conèixer a occident (fotos de 5 a 11) .
A més dels retrats que va fer en el seu estudi, solia visitar altres poblacions, on plasmava les imatges de les seves gents en els seus quefers així com l’arquitectura i paisatge de la zona (fotos de 12 a19). Es va recórrer el Tokaido fent fotos. (Tokaido va ser el camí més important que connectava Edo, l'actual Tòquio, amb Kyoto, les dues ciutats imperials) (fotos 20 i 21).

Va ser pioner en tècniques per al acolorit a mà de les fotografies, inspirant-se en l’art japonès d’aquarel·la i impressió amb segells de fusta com els famosos Ukiyo-e (foto 22).
També va ser un dels primers fotògrafs a realitzar panorames que feia amb diverses exposicions contigües que posteriorment unia en una sola impressió. Famósa és la seva foto panoràmica de l’antiga ciutat d'Edo, actual Tòquio de 1865 o 1866 que va fer unint cinc fotografies consecutives (foto 23).
Va dominar a la perfecció el complicat sistema de fotografia del col · lodió humit amb plaques de vidre. En aquest procés es requeria, molt de temps d’exposició com a part del procediment fotogràfic, el que li va permetre ubicar i enquadrar, el tema fotografiat, amb gran encert.
Incloc un vídeo on es pot apreciar el difícil i laboriós que era llavors fer i revelar un simple negatiu amb aquest sistema.


A l’octubre de 1866 hi va haver un gran incendi a la ciutat, es va cremar el seu estudi juntament amb tots els negatius. Va trigar més de dos anys, treballant dur, per refer-se de les pèrdues. Va fer còpies de les seves fotografies originals, en aquella època amb totes les seves limitacions tecnològiques, una manera econòmica de duplicar era subjectant l’original en una fusta i tornant-les a fotografiar i obtenint nous negatius, encara que perdent detalls i de vegades amb l’aparició de la imatge dels agulles de subjecció de la foto original.

En 1869, dissolta la seva associació amb Wirgman, va fundar F. Beato & Co, Photographers, que va ser el seu propi estudi a Yokohama. Amb H. Woolett com a assistent i quatre fotògrafs locals, Kusakabe Kimbei i Ueno Hikoma, entre ells. Ocasionalment va fer de mestre a altres fotògrafs i artistes gràcies a la seva gran experiència.

En 1871 el van contractar com a fotògraf oficial de l’expedició naval nord-americana a Corea. Les seves instantànies, són oficialment, les primeres fotografies que d’aquell país i d’aquella gent, es van veure en el món (foto 24 i 25).

El 1877 va vendre el seu estudi retirant-se professionalment de la fotografia i es va dedicar a altres negocis. Va posseir interessos financers al Gran Hotel de Yokohama, va ser comerciant de catifes importades, va posseir terres i va ser assessor de propietats. El 29 novembre de 1884 va abandonar Japó, amb destinació a Egipte, aleshores es va publicar a la premsa japonesa que havia perdut tot el seu capital en el mercat de la plata de Yokohama. A Egipte va tornar a la feina de fotògraf (foto 26).

Es presumeix que va morir al voltant de 1907 després d’haver viscut i treballat altra vegada de fotògraf a Sudan (foto 27), a Anglaterra on va donar classes a la London and Provincial Photographic Society i a Birmània on va tenir el seu últim estudi fotogràfic i un parell de botigues de mobles.

El seu llegat de "Shashin", paraula japonesa utilitzada per nomenar la fotografia i que traduirem com "còpia de la veritat", es pot veure en exposicions itinerants, museus i fins i tot podem fer-nos amb algun d’aquests llibres amb les seves instantànies (foto 28).

Us deixo també un bonic vídeo amb un recorregut per la seva àmplia obra.



2 comentaris: