Kinpu o los espectaculares sobres para regalar dinero.

Quizás ahora ya es una práctica habitual en todos los lugares obsequiar dinero para los cumpleaños o para las bodas, pero en Japón regalar dinero es una costumbre muy antigua, muy curiosa y muy cuidada.

Muy cuidada ya que para un nipón es casi tan importante, en un obsequio, la armonía  en el envoltorio como lo que contiene. Sabiendo esto nos podemos imaginar que no se obsequian dinero presentado de cualquier manera, si no que hay que seguir unas estrictas normas.

En la entrada que os hice sobre las costumbres del AÑO NUEVO, os hable de Otoshidama que es la entrega de sobres con dinero para los niños de la familia, estos sobres se llaman  Pochibukuro y suelen tener dibujos infantiles impresos. 

Hoy hablaremos de los Kinpu, que son muy diferentes, en sus características, a los entregados a los niños en Año Nuevo.

Confeccionados, normalmente, con papel artesanal, todos llevaran un lazo llamado Mizuhiki hecho básicamente, también, de papel washi trenzado.

Algunos de ellos se adornan con un pequeño detalle de origami ceremonial en la parte superior derecha, llamado Noshi y que se interpreta como buenos deseos.

También, en determinados casos, se estampan unos kanji llamados Kotobuki, estos se pueden escribir a mano pero en muchas tiendas tienen unos sellos de goma que mediante un tampón de tinta se usan para imprimir la frase elegida, según la circunstancia, deseo de longevidad y buena suerte, suele ser lo más común.

Dependiendo del presupuesto para el sobre, los complementos del lazo Muzuhiki y del origami Noshi estarán impresos en el sobre si no se quiere gastar mucho o estarán superpuestos al sobre con lo que será más costoso, pero este el mas usual. 

Kinpu  y Noshibukuro son los nombres genéricos de todos los sobres para dinero, pero hay un modelo para cada ocasión y un nombre para cada uno. Hay que tener mucho cuidado en no errar al escoger el sobre, puesto que dependiendo de la ocasión se deberá utilizar unos colores u otros y los lazos deberán de ser de uno o dos nudos, dependiendo también de la circunstancia. 

Si es un sobre para obsequiar dinero para una boda, el lazo deberá ser rojo y blanco o dorado y plateado, el lazo será doble o de dos nudos, con esto ese estará deseando que la unión marital no se deshaga. El lazo doble o el de dos nudos se utilizan en ocasiones que no se desea que se repita. Los billetes deberán ser nuevos, no pueden estar arrugados ni doblados, esto simboliza la nueva vida que va a emprender la pareja. La cantidad debe ser impar, así como la cantidad de billetes, al ser impar facilitará que la pareja no los pueda repartir ya que desde la boda van a tener una vida en común.

Si se trata de obsequiar dinero por el nacimiento de un hijo o por el cambio a una nueva escuela, el lazo será simple ya que se puede deshacer con facilidad y con esto se está deseando que la circunstancia se repita.

Se da dinero, también, para celebrar que alguien a cambiado de domicilio o cuando se visita a alguien que está en el hospital, o cuando algún ser próximo se ha licenciado en sus estudios,  pero lo que a los occidentales nos resulta mas chocante es que los japoneses obsequien dinero en los funerales. 

Si el sobre es para un funeral, los lazos tendrán que ser negro y blanco o gris y amarillo. En este caso los billetes deberán ser usados, viejos y arrugados, su simbología es que nunca se esta preparado para la muerte, por tanto no  ha habido tiempo de buscar billetes nuevos.

Hay diversidad de lazos, a demás de los tres tradicionales y más formales,

los hay de fantasía y con forma de animales y seres de la naturaleza.  Para desear buenos augurios, grullas, ranas, pinos, bambú, peces, tortugas, flores, etc… se crean añadiendo hilo de seda y de plástico muy fino al papel de arroz trenzado, almidonado y pintado. 

Se cree que la idea de los lazos proviene  del periodo Muromachi (1336-1573), el comercio con el Imperio Ming (China actual) era muy importante, en los almacenes para distinguir los paquetes para la exportación de los de la importación, marcaban a los importados con unas cuerdas de papel trenzado de color rojo y blanco. Puede que alguien interpretara que esos paquetes llegados de fuera eran obsequios y de alguna manera se extendió la costumbre de los lazos  de esos colores. 

Ni la famosa gatita ha podido resistirse…….

Recordad que también podéis seguirme en FACEBOOK donde comparto estas y otras curiosidades y noticias de Japón.

Potser ara ja és una pràctica habitual en tots els llocs obsequiar diners per als aniversaris o per a les noces, però al Japó regalar diners és un costum molt antic, molt curiós i molt cuidat.

Molt cuidat ja que per a un nipó és gairebé tan important, en un obsequi, l’harmonia en l’embolcall com el que conté. Sabent això ens podem imaginar que no obsequien diners presentant-los de qualsevol manera, sinó que cal seguir unes estrictes normes.

A l’entrada que us vaig fer sobre els costums del ANY NOU, us vaig parlar de Otoshidama que és el lliurament de sobres amb diners per als nens de la família, aquests sobres es diuen Pochibukuro i solen tenir dibuixos infantils impresos. 

Avui parlarem dels Kinpu, que són molt diferents, en les seves característiques, als lliurats als nens en Any Nou.

Confeccionats, normalment, amb paper artesanal, tots portaran un llaç anomenat Mizuhiki fet bàsicament, també, de paper washi trenat.

Alguns d’ells s’adornen amb un petit detall d'origami cerimonial a la part superior dreta, anomenat Noshi i que s’interpreta com  bons desitjos.

També, en determinats casos, s’estampen uns kanji anomenats Kotobuki, aquests es poden escriure a mà però en moltes botigues tenen uns segells de goma que mitjançant un tampó de tinta s’usen per imprimir la frase escollida, segons la circumstància, desitjos de longevitat i bona sort, solen ser els més comuns.

Depenent del pressupost per al sobre, els complements del llaç Muzuhiki i l'origami Noshi estaran impresos en el sobre si no es vol gastar molt o estaran superposats a sobre amb el que serà més costós, però aquest el més usual. 

Kinpu i Noshibukuro són els noms genèrics de tots els sobres per diners, però hi ha un model per a cada ocasió i un nom per a cada un. Cal tenir molta cura en no errar en escollir el sobre, ja que depenent de l’ocasió s’ha d’utilitzar uns colors o altres i els llaços han de ser d’un o dos nusos, depenent també de la circumstància. 

Si és un sobre per obsequiar diners per un casament, el llaç ha de ser vermell i blanc o daurat i platejat, el llaç serà doble o de dos nusos, amb això aquest estarà desitjant que la unió marital no es desfaci. El llaç doble o el de dos nusos s’utilitzen en ocasions que no es desitja que es repeteixi. Els bitllets hauran de ser nous, no poden estar arrugats o doblegades, això simbolitza la nova vida que emprendrà la parella. La quantitat ha de ser imparell, així com la quantitat de bitllets, en ser imparell facilitarà que la parella no els pugui repartir ja que des del casament tindran una vida en comú. 

Si es tracta d’obsequiar diners pel naixement d’un fill o pel canvi a una nova escola, el llaç serà simple ja que es pot desfer amb facilitat i amb això s’està desitjant que la circumstància es repeteixi.

Es dóna diners, també, per celebrar que algú a canviat de domicili o quan es visita algú que està a l’hospital, o quan algun ésser pròxim s’ha llicenciat en els seus estudis, però el que els occidentals ens resulta més xocant és que els japonesos obsequiïn diners en els funerals.

Si el sobre és per a un funeral, els llaços hauran de ser negre i blanc o gris i groc. En aquest cas els bitllets han de ser usats, vells i arrugats, la seva simbologia és que mai està preparat per a la mort, per tant no hi ha hagut temps de buscar bitllets nous. 

Hi ha diversitat de llaços, a més dels tres tradicionals i més formals ,

n’hi ha de fantasia i amb forma d’animals i éssers de la natura. Per desitjar bons auguris, grues, granotes, pins, bambú, peixos, tortugues, flors, etc ... es creen afegint fil de seda i de plàstic molt fi al paper d’arròs trenat, emmidonat i pintat. 

Es creu que la idea dels llaços prové del període Muromachi (1336-1573), el comerç amb l'Imperi Ming (Xina actual) era molt important , en els magatzems per a distingir els paquets per a l’exportació dels de la importació, marcaven a els importats amb unes cordes de paper trenat de color vermell i blanc. Potser algú interpretés que aquests paquets arribats de fora eren obsequis i d’alguna manera es va estendre el costum dels llaços d’aquests colors.

Ni la famosa gateta ha pogut resistir-se ....... 

Recordeu que també podeu seguir-me a FACEBOOK on comparteixo aquestes i altres curiositats i notícies del Japó.