Translate, Traducetelo

dimecres, 25 de juny del 2014

Samurai: 2- Shōgun y Daimyō

En la entrada SAMURAI: EN EL COMIENZO DE LOS TIEMPOS os hablé del cargo de Shōgun. Voy a desarrollarlo un poco antes de seguir con la cronología de la historia de los Samurai.

Shōgun



El cargo de Shōgun era el equivalente al cargo del comandante generalísimo del ejército y era nombrado por el Emperador.  Hasta el año 1192 este cargo había sido temporal, solo se nombraba Shōgun cuando había alguna contienda contra los habitantes del norte del país. A partir de 1192, desde el nombramiento de Minamoto No Yoritomo y hasta 1868 el cargo fue continuado y ejercieron el control total del país dejando al Emperador como simple mandatario religioso instaurando una dictadura militar que duró casi 700 años.

El primer shogunato fue el llamado Kamakura, el nombre proviene del lugar donde se instaló el gobierno del Shōgun, como ya os conté en la entrada anterior. 


Del clan Minamoto solo hubo 3 Shōgun y varios regentes del clan  Hōjō.

El segundo shogunato fue el llamado Ashikaga  y empezó en 1.338 teniendo  15 Shōgun en 265 años. 



El tercer y último  shogunato fue el llamado Tokugawa, también con 15 Shōgun, su poder fue desde 1603 hasta 1868. 


Los Samurai tuvieron la mayor relevancia durante los 700 años del Shogunato. Con el Emperador postergado al papel de espectador en temas políticos y el Shōgun al frente del país, las familias samurai se convirtieron en los  verdaderos gobernantes de las diferentes regiones. En estos 700 años  siguieron peleando entre ellos por cuestiones de tierras y poder.

……Sigue.

Nos habíamos quedado en 1192 cuando Minamoto No Yoritomo, obtuvo el cargo de  Shōgun e instauro su gobierno en  Kamakura. 

Durante unos años se disfrutó de una paz relativa solo alterada por  los conflictos entre clanes pero en 1266 la amenaza de una invasión Mongol lo cambio todo. 


Invasión Mongol

Kublai Khan, gran kan del Imperio Mongol y primer emperador chino de la Dinastía Yuan,


en 1266 y en 1268 envío a Japón  emisarios con el ofrecimiento de someterse al Imperio Mongol pacíficamente o afrontar una invasión.



Evidentemente no se sometieron si no que el Shōgun ordenó a todos los señores de la guerra de la isla más cercana a Corea, por ser  por donde se sospechaba que se iba a iniciar la invasión, que prepararan a sus guerreros para la defensa del imperio.  
La contienda no tuvo lugar hasta 1274 y aunque los mongoles eran muchos, los samurai habían tenido tiempo de preparar la defensa y obtener ayuda de guerreros de otros feudos. Las tropas de Kublai Khan se retiraron.  
En 1275 el Shōgun ordenó reforzar las defensas a fin de repeler una segunda invasión. Se construyeron murallas defensivas en toda la costa por donde era factible la futura invasión. 




Efectivamente se produjo una segunda intentona, pero seis años mas tarde. Los japoneses con la ayuda de un tifón se libraron otra vez de la invasión.
Durante años se temió una tercera incursión, pero esta ya no llegó. 


1467-1568 “La edad del país en guerra” 
 (guerra civil)

Los grandes señores de la guerra que eran terratenientes y habían sido nombrados gobernadores de pequeños estados autónomos, actuaban de comandantes y de administradores a la vez.
Intrigaban y peleaban entre ellos por el ansia del poder y de la posesión de más tierras. 
Los campos de batalla eran escenarios de carnicerías horrendas, no había prisioneros, no había reglas, no había juego limpio. Se cortaban cabezas para poder demostrar, al señor feudal, los logros obtenidos y cobrar recompensas. 



Peleaban entre los miembros de la misma familia y se mataban para obtener el puesto más importante del clan, hijos contra padres, hermanos  contra hermanos, fue una época de una barbarie sin límites. Había un refrán en el que se plasma perfectamente la instable situación: “Tras la victoria comprueba que tu casco está bien sujeto”. 

Después de años de repeler las invasiones mongol y años de mantener ejércitos para defender al imperio para hipotéticas futuras invasiones,  los señores de la guerra habían afrontado costosos gastos pero ni el Emperador ni el Shōgun les recompensaron. 
Anteriormente, se habían enorgullecido de los títulos que les habían dado el Shōgun, pero ahora ya no era así, por lo que a finales del siglo XV, estos gobernadores,  se auto nombraron Daimyō (Gran Hombre). 

Castillos

Entre 1550 y 1600 docenas de castillos fueron construidos para albergar a los Daimyō y a sus guerreros. Con un foso,  unas robustas murallas de piedra, un patio con una torre central, sus accesos estaban llenos de trampas para el enemigo. (Ya hablaremos de estos castillos en otro momento) 



Seguirá……..


A l’entrada SAMURAI: AL COMENÇAMENT DELS TEMPS us vaig parlar del càrrec de Shōgun. Vaig a desenvolupar-ho una mica abans de seguir amb la cronologia de la història dels Samurai. 

Shōgun 


El càrrec de Shōgun  era l’equivalent al càrrec del comandant generalíssim de l’exèrcit i era nomenat per l'Emperador. Fins l’any 1192 aquest càrrec havia estat temporal, només es nomenava Shōgun quan hi havia alguna contesa contra els habitants del nord del país. A partir de 1192, des del nomenament de Minamoto no Yoritomo i fins a 1868 el càrrec va ser continuat i van exercir el control total del país deixant a l'Emperador com a simple mandatari religiós instaurant una dictadura militar que va durar gairebé 700 anys. 

El primer shogunato va ser l’anomena’t Kamakura, el nom prové del lloc on es va instal•lar el govern del Shōgun, com ja us vaig explicar a l’entrada anterior.

 Del clan Minamoto només hi va haver 3 Shōgun i diversos regents del clan Hōjō. 


El segon shogunat va ser l’anomena’t Ashikaga i va començar a 1.338 tenint 15 Shōgun en 265 anys. 



El tercer i últim shogunat va ser l’anomena’t Tokugawa, també amb 15 Shōgun, el seu poder va ser des de 1603 fins a 1868. 


Els Samurai van tenir la major rellevància durant els 700 anys del Shogunato. Amb l'Emperador postergat al paper d’espectador en temes polítics i el Shogun al capdavant del país, les famílies samurai es van convertir en els veritables governants de les diferents regions. En aquests 700 anys van seguir lluitant entre ells per qüestions de terres i poder. 

...... Segueix 

Ens havíem quedat en 1192 quan Minamoto no Yoritomo, va obtenir el càrrec de Shōgun i instaurar el seu govern a Kamakura. 

Durant uns anys es va gaudir d’una pau relativa només alterada pels conflictes entre clans però en 1266 l’amenaça d’una invasió Mongol ho va canviar tot. 


Invasió Mongol 

Kublai Khan, Gran Kan de l'Imperi Mongol i primer emperador xinès de la Dinastia Yuan,


en 1266 i en 1268 va enviar a Japó emissaris amb l’oferiment d'sotmetres a l'Imperi Mongol pacíficament o afrontar una invasió.



Evidentment no es van sotmetre sinó que el Shogun va ordenar a tots els senyors de la guerra de l’illa més propera a Corea, per ser per on se sospitava que s’anava a iniciar la invasió, que preparessin als seus guerrers per a la defensa de l’imperi. 
La contesa no va tenir lloc fins 1274 i encara que els mongols eren molts, els samurai havien tingut temps de preparar la defensa i obtenir ajuda de guerrers d’altres feus. Les tropes de Kublai Khan es van retirar. 
En 1275 el Shogun va ordenar reforçar les defenses per tal de repel•lir una segona invasió. Es van construir muralles defensives en tota la costa per on era factible la futura invasió. 




Efectivament es va produir un segon intent, però sis anys més tard. Els japonesos amb l’ajuda d’un tifó es van lliurar de nou de la invasió. 
Durant anys es va témer una tercera incursió, però aquesta ja no va arribar. 


1467-1568 "L’edat del país en guerra" 
(guerra civil) 

Els grans senyors de la guerra que eren terratinents i havien estat nomenats governadors de petits estats autònoms, actuaven de comandants i d’administradors alhora. 
Intrigaven i barallaven entre ells per l’ànsia del poder i de la possessió de més terres. 
Els camps de batalla eren escenaris de carnisseries horribles, no hi havia presoners, no hi havia regles, no hi havia joc net. Es tallaven caps per poder demostrar, al senyor feudal, els èxits obtinguts i cobrar recompenses. 



Barallaven entre els membres de la mateixa família i es mataven per obtenir el lloc més important del clan, fills contra pares, germans contra germans, va ser una època d’una barbàrie sense límits. Hi havia un refrany en què  plasma perfectament la inestable situació: "Després de la victòria comprova que el teu casc està bé subjecte". 

Després d’anys de repel•lir les invasions mongol i anys de mantenir exèrcits per defensar l’imperi per hipotètiques futures invasions, els senyors de la guerra havien afrontat costoses despeses però ni l'Emperador ni el Shōgun els van recompensar. 
Anteriorment, s’havien enorgullit dels títols que els havien donat el Shōgun, però ara ja no era així, pel que a la fi del segle XV, aquests governadors, d’auto anomenan Daimyō (Gran Home). 

Castells 

Entre 1550 i 1600 dotzenes de castells van ser construïts per albergar als Daimyō als seus guerrers. Amb un fossat, unes robustes muralles de pedra, un pati amb una torre central, els seus accessos estaven plens de trampes per a l’enemic. (Ja parlarem d’aquests castells en un altre moment)



Seguirà ........

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada