Es la época del comienzo de curso escolar en mi país, sin embargo no lo es en Japón, allí el curso escolar empieza a principios de Marzo, y aunque no sea Marzo, hoy os quiero hablar sobre una pieza muy importante en la vida escolar de los niños japoneses, LA MOCHILA.
Los japoneses hasta los 6 años asisten a guarderías y escuelas de preescolar, en este periodo de tiempo la escolarización es voluntaria. Su indumentaria o es libre o cada centro marca su propios uniformes y complementos.
Al comenzar con la educación obligatoria, la escuela primaria o elemental (小学校 Shōgakkō), que consta de 6 cursos, todos los alumnos del país deben llevar la misma mochila y esta es llamada Randoseru o Randosel.
Antiguamente los libros se llevaban en un furoshiki de tela, en una próxima entrada os hablare del furoshiki por el momento os dejo un par de fotos.
La elitista escuela Gakushuin de Tokyo, en 1885 animó a sus alumnos a estar físicamente activos, les aconsejo caminar las largas distancias que había desde sus casas hasta la escuela, entonces se observó que varios alumnos, por comodidad, empezaron a utilizar las viejas mochilas militares que se guardaban en la familia. Estas mochilas confeccionadas de buena piel eran copia de las “ransel” que usaban los comerciantes holandeses en Japón en la época del Shonugato y que adoptó el ejército japonés de la época.
La Gakushuin, apreciando las ventajas de caminar con las manos libres, la incluyó en el uniforme obligatorio.
Otras escuelas de la ciudad paulatinamente la fueron adoptando pero fue después de la guerra cuando ya el uso se extendió por todo el país.
Originalmente se confeccionaron con piel de cerdo o con cuero, actualmente el 70% de las mochilas son de cuero sintético, por razón del peso, el sintético es mucho más ligero, todo y esto suelen pesar, vacías, 1 kilo 200 gramos. Aunque algunas escuelas sumamente estrictas no permiten otros colores en las mochilas, lo cierto es que desde hace unos años se ha diversificado la gama cromática y decorativa.
Desde 1885 hasta el 2011 las medidas fueron siempre las mismas, a partir del 2011 se adaptaron para que cupieran con comodidad los papeles de medida A4 sin tener que doblarlos.
Las familias japonesas deben desembolsar entre 180 y 750 euros por la mochila, no, no me he equivocado, es lo que valen, pero son de gran calidad y resisten incluso mas allá de los 6 cursos de la educación primaria. Dado el elevado coste hay familias que prefieren comprarlas de segunda mano. También es tradicional en algunas zonas que este sea un obsequio que hacen los abuelos a sus nietos y que acudan con ellos para escoger el modelo y color.
És l’època del començament de curs escolar al meu país , però no ho és al Japó , allí el curs escolar comença a principis de Març , i encara que no sigui Març, avui us vull parlar sobre una peça molt important en la vida escolar els nens japonesos , LA MOTXILLA.
Els japonesos fins als 6 anys assisteixen a guarderies i escoles de preescolar , en aquest període de temps l’escolarització és voluntària. La seva indumentària és lliure o cada centre marca el seu propis uniformes i complements.
En començar amb l’educació obligatòria , l’escola primària o elemental (小学校Shōgakkō ), que consta de 6 cursos, tots els alumnes del país han de portar la mateixa motxilla i aquesta és cridada Randoseru o Randosel.
Antigament els llibres es portaven en un furoshiki de roba, en una propera entrada us parlaré del furoshiki de moment us deixo un parell de fotos.
La elitista escola Gakushuin de Tòquio, en 1885 va animar els seus alumnes a estar físicament actius, s’els aconsellar caminar les llargues distàncies que havia des de casa fins a l’escola, llavors es va observar que diversos alumnes, per comoditat, van començar a utilitzar les velles motxilles militars que es guardaven a la família. Aquestes motxilles confeccionades de bona pell eren còpia de les " ransel " que usaven els comerciants holandesos al Japó en l’època del Shonugato i que va adoptar l’exèrcit japonès de l’època.
Altres escoles de la ciutat mica en mica la van anar adoptant però va ser després de la guerra quan ja l’ús es va estendre per tot el país.
A la dècada de 1960 ja estava implantada a tots els centres. Negra per als nois i vermella per a les noies.
Encara que no he trobat molta informació sobre el perquè d’aquests dos colors, sembla que està relacionat amb els colors preferits dels joves de l’època per les tires dels seus geta que són els tradicionals esclops de fusta, negre o blau marí era el preferit dels nois i vermell el preferit d’elles.
Originalment es van confeccionar amb pell de porc o amb cuir, actualment el 70% de les motxilles són de cuir sintètic, per raó del pes, el sintètic és molt més lleuger, tot i això solen pesar, buides, 1 quilo 200 grams. Encara que algunes escoles summament estrictes no permeten altres colors en les motxilles, el cert és que des de fa uns anys s’ha diversificat la gamma cromàtica i decorativa.
Des de 1885 fins al 2011 les mesures van ser sempre les mateixes, a partir del 2011 es van adaptar perquè cabessin amb comoditat els papers de mida A4 sense haver-se de doblegar.
També amb el temps s’han anat afegint detalls com una banda de plàstic groc reflectant per millorar la visibilitat i augmentar la seguretat viària i una alarma per si el nen se sent amenaçat en el camí a l’escola. ( Sobre aquesta alarma i el sistema dels "camins d’escola" ja us parlarem més endavant ).
Igualment s’han posat al mercat fundes contra la pluja.
Al mateix que passa a Occident hi ha més varietat en models per a nena que per nen.
Les famílies japoneses han de desemborsar entre 180 i 750 euros per la motxilla, no, no m’he equivocat, és el que valen, però són de gran qualitat i resisteixen fins i tot més enllà dels 6 cursos de l’educació primària. Atès l'elevat cost hi ha famílies que prefereixen comprar-les de segona mà . També és tradicional en algunes zones que aquest sigui un obsequi que fan els avis als seus néts i que acudeixin amb ells per escollir el model i color.
En els grans magatzems fins i tot organitzen fires especialitzades.
S’ha donat el cas que davant algun model amb colors innovadors ha calgut encarregar-les amb mesos d’antelació.
De verdad, es alucinante lo que sabes, gracias por compartirlo....
ResponEliminaBueno lo cierto es que mas que saber es lo que me voy encontrando al investigar sobre las cosas cotidianas del Imperio del Crisantemo. Ya sabes una cosa te abre la vía sobre temas nuevos y es emocionante. Gracias por leerlo y comentarlo.
Elimina