Translate, Traducetelo

dimarts, 8 de juliol del 2014

Samurai: 4- CON LOS TOKUGAWA TODO CAMBIO

….Sigue

PRINCIPIOS DEL CAMBIO

Tokugawa Ieyasu (1543–1616) fue el primer mandatario del shogunato Tokugawa, llegó a Shōgun  en el año 1603 cuando ya tenia 60 años. Oficialmente dos años después abdicó en su hijo Hidetada aunque en realidad siguió ostentando todo el poder político.



Bajo un férreo control militar impuso la paz en todo el territorio y para lograrlo tuvo que hacer muchas reformas.

Trasladó la capital del país desde Kyoto a Edo, la actual Tokyo. 

Impuso la obligación de que todos los daimyō tuvieran una residencia en  las cercanías de Edo y que pasaran en ella la mayor parte del año. Solo podían ausentarse para volver a sus feudos con autorización del shōgun y acatar la obligación de que su familia permaneciera en Edo, con esto el shōgun se aseguraba  que los daimyō  no se pudieran reunir fuera de Edo y confabular contra el, ya que controlaba cuales de ellos estaba fuera, por otra parte la familia del daimyō habia quedado retenida en Edo, con esto se garantizaba la vuelta del señor feudal a la capital.

Ideó otra de toma de rehenes familiares para garantizar la paz entre los daimyō. No era extraño que un señor feudal enviara a vivir grandes temporadas a su propia madre o a su propio hijo al castillo del señor feudal vecino a cambio de otro familiar, de esta manera se garantizaban que no habría ataques. 

En 1614 promulgó un edicto para la expulsión de los cristianos.

Con estas y otras medidas Tokugawa consiguió una paz duradera y esto cambio radicalmente la vida del samurai.

Los guerreros no tenían que ir al campo de batalla, las artes marciales ahora solo servían de entrenamiento, a la gran mayoría de ellos no les era posible cultivar tierras ni llevar negocios. Si seguían cobrando una paga como soldados pero no tenían nada a que dedicarse.  

Este es el momento en que el guerrero se espiritualizó, cambiando la violencia por lo zen.

Empezaron a filosofar sobre el honor, la fidelidad, la nobleza…., tenían tiempo de leer, de practicar la caligrafía y la poesía, mejoraron sus aprendizajes del Kado o Ikebana



(haré un capitulo aparte sobre los samurai y el Ikebana mas adelante), alguno creó alguna escuela de artes marciales sobre todo en las artes que se usaban las espadas y otros se retiraron a los monasterios y se convirtieron en monjes. Los hubo que se dedicaron a las finanzas y a la burocracia. De alguna manera quisieron demostrara a las otras clases sociales que aun tenían alguna razón de ser fuera del campo de batalla. 




Toda la imagen, digamos romántica sobre el samurai, que tenemos en la actualidad sobre el honor y la fidelidad en grado sumo, viene de esta época, viene del momento que para ocupar su tiempo deciden crear un código de conducta para épocas venideras. 
Basándose en las doctrinas y creencia del confucianismo, del budismo, del zen y del shintoismo, los samurai mas ilustrados deciden establecer las reglas por la cuales debían regirse: servir a su señor hasta la muerte, servir de ejemplo a la sociedad en cuanto a la honor y sacrificio personal. Habían establecido también normas sobre la vida cotidiana, sobre la higiene personal, sobre el aspecto que debían lucir,

por ejemplo estaba dispuesto que siempre llevaran colorete en la cara, para que si les llegaba la muerte no pareciera que les había cogido por sorpresa ni parecer asustados,


al conjunto de preceptos  se le llamó Bushidō “El camino del guerrero”.   

  
Como eran tiempos de paz, no les costó mucho seguir estos preceptos, que más que reglas a cumplir eran  principios que preparaban al guerrero para pelear sin deshumanizarse ni perder los valores básicos. Siete virtudes estaban marcadas en el código: 義 Gi  (justicia), 勇気 Yuuki  (coraje), 仁 Jin (benevolencia), 礼 Rei (respeto), 誠 Makoto (honestidad), 名誉「名譽」Meiyo (honor) y忠義 Chuugi (lealtad).

Otro enfoque del bushido era la aceptación de la propia muerte. Se decía que “Una vez el guerrero está preparado para el hecho de morir, vive su vida sin la preocupación de morir, y escoge sus acciones basado en un principio, no en el miedo”.  


Tomando a la flor del cerezo como emblema, aceptaron que la máxima aspiración de un samurai era morir en el mayor momento de esplendor y no marchitarse con la vejez” al igual que la sakura. 

En 1639 el tercer Shōgun Tokugawa, nieto de Tokugawa Ieyasu, ordenó el aislamiento de Japón del resto del mundo cerrando todos sus puertos al comercio exterior.

Seguirá…….


Sigue, ahora también, el blog en Facebook

https://www.facebook.com/sadako1000?bookmark_t=page



.... Segueix

PRINCIPIS DEL CANVI

Tokugawa Ieyasu (1543-1616) va ser el primer mandatari del shogunato Tokugawa, va arribar a Shōgun l’any 1603 quan ja tenia 60 anys. Oficialment dos anys després va abdicar en el seu fill Hidetada encara que en realitat va seguir ostentant tot el poder polític.



Sota un ferri control militar va imposar la pau a tot el territori i per aconseguir-la va haver de fer moltes reformes.

Va traslladar la capital del país des de Kyoto a Edo, l'actual Tòquio.

Va imposar l’obligació que tots els daimyō tinguessin una residència a les rodalies d'Edo i que passessin a ella la major part de l’any. Només podien absentar-se per tornar als seus feus amb autorització del shōgun i acatar l’obligació de que la seva família romangués a Edo, amb això el shōgun s’assegurava que els daimyō no es poguessin reunir fora d'Edo i confabular contra ell, ja que controlava quins de ells estava fora, d’altra banda la família del daimyō havia quedat retinguda a Edo, amb això es garantia el retorn del senyor feudal a la capital.

Va idear una altra mena de presa d’ostatges familiars per garantir la pau entre els daimyō. No era estrany que un senyor feudal enviés a viure grans temporades a la seva pròpia mare o al seu propi fill al castell del senyor feudal veí a canvi d’un altre familiar, d’aquesta manera es garantien que no hi hauria atacs.

En 1614 va promulgar un edicte per a l’expulsió dels cristians.

Amb aquestes i altres mesures Tokugawa va aconseguir una pau duradora i això va canviar radicalment la vida del samurai.

Els guerrers no havien d’anar al camp de batalla, les arts marcials ara només servien d’entrenament, la gran majoria d’ells no els era possible conrear terres ni portar negocis. Si seguien cobrant una paga com a soldats però no tenien res a què dedicar-se.

Aquest és el moment en què el guerrer es va espiritualitzar, canviant la violència per zen.

Van començar a filosofar sobre l’honor, la fidelitat, la noblesa ...., tenien temps de llegir, de practicar la cal•ligrafia i la poesia, van millorar els seus aprenentatges de l'Kado o Ikebana


(faré un capítol a part sobre els samurai i l'Ikebana més endavant), algun va crear alguna escola d’arts marcials sobretot en les arts que es feien servir les espases i altres es van retirar als monestirs i es van convertir en monjos. N’hi va haver que es van dedicar a les finances i a la burocràcia. D’alguna manera van voler demostrés a les altres classes socials que encara tenien alguna raó de ser fora del camp de batalla. 



Tota la imatge, diguem romàntica sobre el samurai, que tenim en l’actualitat sobre l’honor i la fidelitat en grau màxim, ve d’aquesta època, ve del moment que per ocupar el seu temps decideixen crear un codi de conducta per a èpoques futures.
Basant-se en les doctrines i creença del confucianisme, del budisme, del zen i del shintoisme, els samurai més il•lustrats decideixen establir les regles per les quals s’havien de regir: servir al seu senyor fins  la mort, servir d’exemple a la societat pel que fa a la honor i sacrifici personal. Havien establert també normes sobre la vida quotidiana, sobre la higiene personal, sobre l’aspecte que havien lluir,


per exemple estava disposat que sempre portaran coloret a la cara, perquè si els arribava la mort no semblés que els havia agafat per sorpresa ni semblar espantats,


al conjunt de preceptes se li va dir Bushidō "El camí del guerrer". 

  
Com eren temps de pau, no els va costar molt seguir aquests preceptes, que més que regles a complir eren principis que preparaven al guerrer per lluitar sense deshumanitzar-se ni perdre els valors bàsics. Set virtuts estaven marcades en el codi: 义 Gi (justícia), 勇 気 Yuuki (coratge), 仁 Jin (benevolència), 礼 Rei (respecte), 诚 Makoto (honestedat), 名誉 「名誉」 Meiyo (honor) i 忠义 Chuugi ( lleialtat).

Un altre enfocament del bushido era l’acceptació de la pròpia mort. Es deia que "Una vegada el guerrer està preparat per al fet de morir, viu la seva vida sense la preocupació de morir, i escull les seves accions basat en un principi, no en la por".




Prenent la flor del cirerer com a emblema, van acceptar que la màxima aspiració d’un samurai era morir en el major moment d’esplendor i no marcir amb la vellesa " igual que la sakura. 


En 1639 el tercer Shōgun Tokugawa, nét de Tokugawa Ieyasu, va ordenar l’aïllament del Japó de la resta del món tancant tots els seus ports al comerç exterior.

Seguirà .......



Segueix, ara també, el blog a Facebook. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada