LOS 47 RŌNIN (I)

Tal y como os dije en la primera entrada sobre los Samurai, ahora toca zambullirse en la historia-leyenda de los verdaderos 47 Rōnin.

Y digo verdaderos porque aunque su historia, como todas las historias de héroes, ha sido “mejorada” con el paso de los tiempos,  esta está ampliamente documentada y verificada.

Y basada en esta historia se han escrito libros, se hacen representaciones teatrales, se compuso una opera titulada Chūshingura  y se han rodado películas varias. 

En 2013 se estrenó el film norteamericano “La leyenda del Samurai, 47 Rōnin” protagonizada por Keanu Reeves y Hiroyuki Sanada, que posiblemente hayáis visto.

El film comienza con una voz en off que recita:

“El antiguo Japón feudal, una tierra envuelta en misterio, prohibida a los extranjeros, un grupo de islas mágicas que albergan brujas y demonios, una nación de provincias rivales con nobles regidos por el Shogun cuya voluntad es absoluta. La paz está garantizada por los Samurai, grandes guerreros, encargados de proteger a su señor  y su provincia a toda costa. Si un Samurai pierde o defrauda a su señor, sufre la mayor vergüenza de toda la sociedad japonesa, se convierte en un Ronin,  y sin embargo, conocer la historia de los 47 Ronin es conocer la historia de Japón.”

“El recuerdo de los 47 Ronin, que antepusieron el deber y la justicia al temor a la muerte, ha perdurado como uno de los mayores ejemplos de honor y lealtad  en la cultura japonesa.” 

“…un grupo de islas mágicas que albergan brujas y demonios,” con esta frase ya podemos deducir que la película es del genero fantástico y que se aleja de la historia real. Efectivamente así es, como de fantasía es introducir el personaje de Kai (Keanu Reeves). 

Pero no voy a relatar la historia que se cuenta en la película dirigida por Carl Erik Rinsch, a mí la que realmente me interesa es la otra, la  que está considerada Leyenda Nacional en el país Nippon.

Rōnin significa literalmente “hombre ola”, porque en el momento que un Samurai se convertía en Rōnin, por haber quedado sin señor al que servir, su vida empezaba a ser errante como una ola. 

Asano Naganori era el Daimyō un pequeño feudo, entre Okayama y Himeji, llamado Akō.

En la primavera de 1701 fue requerido por el Shōgun Tokugawa Tsunayoshi para que se pusiera bajo las órdenes del Koke (maestro de ceremonias) Kira Yoshinaka. 

Este seria su tutor en materia de protocolo y etiqueta ya que Asano Naganori había sido designado para entretener a los representantes de la Familia Imperial en su visita anual a Edo (Tokyo). Al parecer el maestro de ceremonias estaba acostumbrado a que sus tutelados le obsequiaran con grandes regalos o importantes cantidades de dinero, pero en esta ocasión, Asano Naganori, solo le ofreció un regaló simbólico,  bonito seco y el maestro se lo tomo como un insulto. Durante el entrenamiento   la actitud del instructor era desdeñosa con referencia a su tutelado y lo humillaba frecuentemente. Un día el alumno necesitó consultarle en que posición debía arrodillarse y Kira Yoshinaka volvió a menospreciarlo. 

El discípulo, con la paciencia desbordada, desenvainó su arma contra su tutor hiriéndolo levemente. Como ya os explique en la entrada "5 El fin de los Samurai" se había prohibido el duelo entre Samurai y mas aun en el propio palacio del Shōgun.

El hecho de sacar la espada le costó la condena a muerte, al ser un Daimyō se le concedió el privilegio de la muerte con honor que les proporcionaba el seppuku.

El shōgun también decretó la confiscación de sus bienes y tierras así como la prohibición de que el hermano menor del Daimyō heredara el castillo y así el clan familiar quedó disuelto. 

Desde ese momento todos sus guerreros Samurai pasaron a ser Rōnin. Eran unos 300 y con Oishi Kuranosuke,

que había sido la mano derecha del Daimyō, al la cabeza, discutieron sobre la venganza que se merecía su difunto señor, todo y siendo conscientes que esa acción les llevaría a una condena a muerte segura. 47 de ellos firmaron un juramento secreto de venganza. 

Durante un año  y medio estuvieron elaborando un plan. 

Seguirá……..

Tal com us vaig dir en la primera entrada sobre els Samurai, ara toca capbussar-se en la història-llegenda dels veritables 47 rōnin. 

I dic veritables perquè encara que la seva història, com totes les històries d’herois, ha estat "millorada" amb el pas dels temps, aquesta està àmpliament documentada i verificada. 

I basada en aquesta història s’han escrit llibres, es fan representacions teatrals, es va compondre una òpera titulada Chushingura i s’han rodat pel•lícules diverses. 

El 2013 es va estrenar el film nord-americà "La llegenda del Samurai, 47 Ronin" protagonitzada per Keanu Reeves i Hiroyuki Sanada, que possiblement hàgiu vist.

El film comença amb una veu en off que recita: 

"L’antic Japó feudal, una terra envoltada en misteri, prohibida als estrangers, un grup d’illes màgiques que alberguen bruixes i dimonis, una nació de províncies rivals amb nobles regits pel Shogun la voluntat és absoluta. La pau està garantida pels Samurai, grans guerrers, encarregats de protegir al seu senyor i la seva província a qualsevol preu. Si un Samurai perd o defrauda al seu senyor, pateix la major vergonya de tota la societat japonesa, es converteix en un Ronin, i no obstant això, conèixer la història dels 47 Ronin és conèixer la història del Japó. "

"El record dels 47 Ronin, que van anteposar el deure i la justícia al temor a la mort, ha perdurat com un dels majors exemples d’honor i lleialtat en la cultura japonesa." 

"... Un grup d’illes màgiques que alberguen bruixes i dimonis," amb aquesta frase ja podem deduir que la pel•lícula és del gènere fantàstic i que s’allunya de la història real. Efectivament així és, com de fantasia és introduir el personatge de Kai (Keanu Reeves). 

Però no vaig a relatar la història que s’explica a la pel•lícula dirigida per Carl Erik Rinsch, a mi la que realment m’interessa és l’altra, la que està considerada Llegenda Nacional al país Nippo. 

Rōnin significa literalment "home onada", perquè en el moment que un Samurai es convertia en Ronin, per haver quedat sense senyor a qui servir, la seva vida començava a ser errant com una onada. 

Asano Naganori era el Daimyō un petit feu, entre Okayama i Himeji, anomenat Akō.

A la primavera de 1701 va ser requerit pel Shogun Tokugawa Tsunayoshi perquè es posés sota les ordres del Koke (mestre de cerimònies) Kira Yoshinaka.

Aquest seria el seu tutor en matèria de protocol i etiqueta ja que Asano Naganori havia estat designat per entretenir els representants de la Família Imperial en la seva visita anual a Edo (Tòquio). Pel que sembla el mestre de cerimònies estava acostumat a que els seus tutelats li obsequiesin amb grans regals o importants quantitats de diners, però en aquesta ocasió, Asano Naganori, només li va oferir un regalar simbòlic, bonítol sec i el mestre es ho prenc com un insult. Durant l’entrenament l’actitud de d’instructor era desdenyosa amb referència al seu tutelat i el humiliava sovint. Un dia l’alumne va necessitar consultar en quina posició s’havia de agenollar i Kira Yoshinaka el va tornar a menysprear. 

El deixeble, amb la paciència desbordada, va desembeinar la seva arma contra el seu tutor ferint-lo lleument. Com ja us vaig explicar a l’entrada "5 el fi dels samurai" s’havia prohibit el duel entre els Samurai i més encara en el propi palau del Shogun.

El fet de treure l’espasa li va costar la condemna a mort, en ser un Daimyō se li va concedir el privilegi de la mort amb honor que els proporcionava el seppuku.

El shōgun també va decretar la confiscació dels seus béns i terres així com la prohibició de que el germà menor del Daimyō heretés el castell i així el clan familiar va quedar dissolt. 

Des d’aquest moment tots els seus guerrers Samurai van passar a ser Ronin. Eren uns 300 i amb Oishi Kuranosuke,

que havia estat la mà dreta del Daimyō, al cap, van discutir sobre la venjança que es mereixia seu difunt senyor, tot i sent conscients que aquesta acció els portaria a una condemna a mort segura. 47 d’ells van signar un jurament secret de venjança. 

Durant un any i mig van estar elaborant un pla. 

Seguirà ........