Translate, Traducetelo

dilluns, 11 de febrer del 2013

Kenkoku Kinen no Hi 建国記念の日 Fiesta Nacional de la fundación del país.


 El 11 de febrero se celebra la Fiesta Nacional de la fundación del país. En el calendario lunisolar que se usaba antiguamente, el día 11 correspondería al día de Año Nuevo.  Según el Nihonshoki 日本书纪 traducido como Las Crónicas de Japón (foto 1), que es el segundo libro mas antiguo de Japón datando del año 720 d.c., el cual  es una preciada herramienta para historiadores y arqueólogos por su completo registro histórico, es el día que el Emperador Jimmu ascendió al trono. Al legendario Jimmu se le considera como el primer emperador de los nipones, comenzando su reinado en el 660 a.c.

En 1872 el gobierno japonés designó esta fecha para celebrar la festividad, coincidiendo con el cambio del calendario lunisolar al calendario gregoriano, en 1873, aunque hubo discrepancias en la manera de calcular la nueva fecha, ya que otras voces indicaban que la fecha correcta sería el 29 de Enero. 

Originalmente la fiesta era denominada 纪元节, Kigensetsu, Día del Emperador. Se cree que el Emperador Meiji (1852-1912) (foto 2) quiso establecer esta festividad para reforzar la legitimidad de la familia imperial tras la abolición del shogunato Tokugawa. El fue el 122 emperador de su estirpe, siendo su nombre de nacimiento Mutsuhito. Es el Emperador representado en la película “El último Samurai”. Cuando el nació, el país estaba aislado del mundo y bajo el mandato del shogun y  los daimyō o señores feudales. El  3 de febrero de 1867 ascendió simbólicamente al trono y entre 1868 y 1869, en la llamada Guerra Boshin, en colaboración con los  Samuráis (foto 3), se hizo con las riendas del imperio. En 1912, cuando falleció, Japón ya había pasado por una revolución política, industrial y social que trajo como resultado la transformación del país en una potencia mundial. En el film se le representa como un hombre fácilmente influenciable y débil, cosa que no es cierta tal y como condujo a su país a tal transformación.

Durante años la fiesta se celebró con grandes desfiles, siendo una de las cuatro fiestas más importantes para el país. El Día del Emperador fue abolida después de la segunda guerra mundial, irónicamente, el 11 de febrero el general, norteamericano,   MacArthur aprobó el borrador del modelo de la nueva Constitución, después de la rendición.

En 1966 fue restablecida como Día Nacional de la Fundación, despojada de la mayor parte de las referencias al Emperador y enfocándola más  a una festividad para  expresar el patriotismo. Las celebraciones en este día ya no son como lo habían sido en la era Meiji (foto 4 y 5). 

FOTO 1

FOTO 2

FOTO 4
FOTO 5
L'11 de febrer es celebra la Festa Nacional de la Fundació del país. Al calendari lunisolar que s’usava antigament, el dia 11 correspondria al dia d'Any Nou. Segons el Nihonshoki 日本 traduït com Les Cròniques del Japó (foto 1), que és el segon llibre més antic del Japó datant de l'any 720 dc, el qual és una preuada eina per historiadors i arqueòlegs pel seu complet registre històric, és el dia que l'Emperador Jimmu ascendir al tron. El llegendari Jimmu és considerat com el primer emperador dels nipons, començant el seu regnat al 660 ac

El 1872 el govern japonès va designar aquesta data per celebrar la festivitat, coincidint amb el canvi del calendari lunisolar al calendari gregorià, el 1873, encara que va haver discrepàncies en la manera de calcular la nova data, ja que altres veus indicaven que la data correcta seria el 29 de gener.

Originalment la festa era anomenada 纪元 , Kigensetsu, Dia de l'Emperador. Es creu que l'Emperador Meiji (1852-1912) (foto 2) va voler establir aquesta festivitat per reforçar la legitimitat de la família imperial després de l’abolició del shogunat Tokugawa. Ell va ser el 122 emperador de la seva estirp, sent el seu nom de naixement Mutsuhito. És l'Emperador representat en la pel · lícula "L’últim Samurai". Quan ell va néixer, el país estava aïllat del món i sota el mandat del shogun i els daimyō o senyors feudals. El 3 febrer 1867 va ascendir simbòlicament al tro ​​i entre 1868 i 1869, en l’anomenada Guerra Boshin, en col · laboració amb els Samurais (foto 3), es va fer amb les regnes de l’imperi. En 1912, quan va morir, Japó ja havia passat per una revolució política, industrial i social que va portar com a resultat la transformació del país en una potència mundial. Al film es  representa com un home fàcilment influenciable i dèbil, cosa que no és certa tal i com va conduir al seu país a tal transformació.

Durant anys la festa es va celebrar amb grans desfilades, sent una de les quatre festes més importants per al país. El Dia de l'Emperador va ser abolida després de la segona guerra mundial, irònicament, l'11 de febrer el general, nord-americà, MacArthur va aprovar l’esborrany del model de la nova Constitució desprès de la rendició.

En 1966 va ser restablerta com Dia Nacional de la Fundació, despullada de la major part de les referències a l'Emperador i enfocant més a una festivitat per expressar el patriotisme. Les celebracions en aquest dia ja no són com ho havien estat en l’era Meiji (foto 4 i 5).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada