Translate, Traducetelo

diumenge, 10 de març del 2013

Mujer samurai y Onna-bugeisha.


En català desprès de les fotos. 

Cualquier persona nacida en una familia samurai debía ser entrenada, desde su infancia, en las obligaciones y deberes para con su clan, y entre estos deberes estaba la defensa ante los enemigos. Así pues todas las mujeres de estas familias eran educadas tanto para el manejo en el hogar como en el manejo con las armas.

Normalmente las hijas de los samuráis se casaban con otros samuráis y era su cometido la defensa de su hogar cuando sus esposos estaban en la guerra, que era el mayor tiempo.

En los primeros siglos de la formación del país nipón, la sociedad era de fuerte dominio matriarcal, con lo que no era de extrañar que hubiera grandes mujeres guerreras y celebres reinas que demostraron su valía en el campo de batalla. La emperatriz consorte Jingū (foto 1), Tomoe Gozen (foto 2) y Hōjō Masako  fueron, quizás, las mas famosas.  Esto cambió a partir del periodo Henian  (794–1185), entonces las mujeres dejaron de participar en las contiendas.

Pero hoy quiero escribir sobre esas esposas, viudas, hermanas, hijas y madres de la casta de los samuráis (foto 3).

Desde la  infancia, tanto los hijos como hijas de estas familias eran educados en el autocontrol, la fortaleza, la obediencia, la humildad y la lealtad hasta la ultima consecuencia, pero además a las chicas se las instruía en el manejo de propiedades, finanzas y economía del hogar, archivo documental, así como deberían educar a sus hijos y como tendrían que cuidar a sus ancianos, pero además debían recibir entrenamiento militar. Ellas gozaban de un status elevado, con lo que no tendrían que hacer trabajos físicos, como el resto de mujeres, pero si tenían la responsabilidad de la defensa del hogar, la familia y su honor, en épocas de guerra, pues sus esposos no estarían presentes. Estas mujeres fueron llamadas  Okusan, que significa “la que permanece en casa”.

Eran adiestradas en el manejo del arco (foto 4), de la Naginata (foto 5, 6, 7 y 8) y del Yari (foto 9), unas largas lanzas que se solía colgar detrás de la puerta principal de la casa, preparadas para utilizarlas contra cualquier amenaza. Para las distancias cortas, aprendían a defenderse con el Kaiken (foto 10), que solían llevar oculto entre las ropas y que alguna tuvo que utilizar para cometer su Jigaki (HaraKiri femenino) ante la amenaza de caer en manos enemigas y verse deshonradas. Así mismo ocultaban los Kanzashi (horquillas de acero con punta muy afilada) en el pelo (foto 11)  y otra curiosa arma que dominaban a la perfección era el Tessen, un aparentemente inofensivo abanico con armadura de hierro (foto 12). Independientemente al manejo de todo este armamento, eran también grandes luchadoras de artes marciales.

Los cabeza de familia marchaban a defender los intereses del Shogun, estaban largas temporadas fuera del hogar. Las Okusan eran las responsables de administrar el patrimonio familiar, de supervisar el trabajo y supervivencia tanto de los trabajadores a su cargo, como de los sirvientes de la casa, del aprovisionamiento de víveres, del cuidado y educación de los hijos, del cuidado de los mayores de la familia…..y además estudiaban  literatura y filosofía y seguían entrenando las diferentes artes de defensa. (foto 13 y 14)

Algunas de estas Okusan, por diversos motivos se vieron obligadas a incorporarse a los campos de batallas, a ellas se las llamó Onna-bugeisha. Aunque la sociedad en esa época era altamente machista, las mujeres que llegaron a luchar en las batallas, fueron profundamente respetadas. Yamakawa Futaba (foto 15) fue una de ellas y defendió con ímpetu el castillo Tsuruga (foto 16) en la famosa guerra Boshin (1868 – 1869) y Nakano Takeko (foto 17) fue otra valerosa guerrera que pereció en esa misma guerra y que había comandado un batallón femenino independiente, en la batalla de Aizu.

Estas valerosas mujeres compaginaban el arte de la guerra con el arte de mantenerse dignamente femeninas, cuidando que su piel estuviera blanca y el pelo perfectamente cuidado, vistiendo delicados kimonos (foto 18)  cuando no tenían que ponerse su armadura (foto  19).


Foto 1
Empereatriz Jingū

Foto 2 
Tomoe Gozen

Foto 3

Foto 4

Foto 5

Foto 6

Foto 7

Foto 8

Foto 9

Foto 10

Foto 11

Foto 12

Foto 13

Foto 14

Foto 15
Yamakawa Futaba

Foto 16

Foto 17
Nakano Takeko 

Foto 18

Foto 19

 Qualsevol persona nascuda en una família samurai havia de ser entrenada, des de la seva infància, en les obligacions i deures envers el seu clan, i entre aquests deures hi havia la defensa davant els enemics. Així doncs totes les dones d’aquestes famílies eren educades tant per dur la llar com en el maneig amb les armes.

Normalment les filles dels samurais es casaven amb altres samurais i era el seu comès la defensa de la seva llar quan els seus marits eren a la guerra, que era el major temps.

En els primers segles de la formació del país nipó, la societat era de fort domini matriarcal, de manera que no era d’estranyar que hi hagués grans dones guerreres i cèlebres reines que van demostrar la seva vàlua en el camp de batalla. L’emperadriu consort Jingu (foto 1), Tomoe Gozen (foto 2) i Hōjō Masako van ser, potser, les més famoses. Això va canviar a partir del període Henian (794-1185), llavors les dones van deixar de participar en les batalles.

Però avui vull escriure sobre aquestes mullers, vídues, germanes, filles i mares de la casta dels samurais (foto 3).

Des de la infància, tant els fills com filles d’aquestes famílies eren educats en l’autocontrol, la fortalesa, l’obediència, la humilitat i la lleialtat fins l’ultima conseqüència, però a més a les noies se les instruïa en la gestió de propietats, finances i economia de la llar, arxiu documental, així com haurien educar els seus fills i com haurien de cuidar els seus ancians, però a més havien de rebre entrenament militar. Elles gaudien d’un estatus elevat, de manera que no haurien de fer treballs físics, com la resta de dones, però si tenien la responsabilitat de la defensa de la llar, la família i el seu honor, en èpoques de guerra, ja que els seus marits no estarien presents. Aquestes dones van ser dites Okusan, que significa "la que roman a casa".

Eren ensinistrades en el maneig de l’arc (foto 4), de la Naginata (foto 5, 6, 7 i 8) i del Yari (foto 9), unes llargues llances que es solia penjar darrere de la porta principal de la casa, preparades per utilitzar-les contra qualsevol amenaça. Per a les distàncies curtes, aprenien a defensar-se amb el Kaiken (foto 10), que solien portar ocult entre la roba i que alguna va haver d’utilitzar per cometre el seu Jigaki (harakiri femení) davant l’amenaça de caure en mans enemigues i veure’s deshonrades. Així mateix amagaven els Kanzashi (agulles de monyo d’acer amb punta molt afilada) als cabells (foto 11) i una altra curiosa arma que dominaven a la perfecció era el Tessen, un aparentment inofensiu ventall amb armadura de ferro (foto 12). Independentment a la destresa de tot aquest armament, eren també grans lluitadores d’arts marcials.

Els cap de família marxaven a defensar els interessos del Shogun, estaven llargues temporades fora de casa. Les Okusan eren les responsables d’administrar el patrimoni familiar, de supervisar el treball i supervivència tant dels treballadors al seu càrrec, com dels servents de la casa, l’aprovisionament de queviures, de la cura i educació dels fills, de la cura dels majors de la família ..... i a més estudiaven literatura i filosofia i seguien entrenant les diferents arts de defensa (Foto 13 i 14).

Algunes d’aquestes Okusan, per diversos motius es van veure obligades a incorporar-se als camps de batalla, a elles se les va anomenar Onna-bugeisha. Tot i que la societat en aquesta època era altament masclista, les dones que van arribar a lluitar en les batalles, van ser profundament respectades. Yamakawa Futaba (foto 15) va ser una d’elles i va defensar amb ímpetu el castell Tsuruga (foto 16) a la coneguda guerra Boshin (1868 - 1869) i Nakano Takeko (foto 17) va ser un altra coratjosa guerrera que va morir en aquesta mateixa guerra i que havia comandat un batalló femení independent, en la batalla d'Aizu.

Aquestes valeroses dones compaginaven l’art de la guerra amb l’art de mantenir-se dignament femenines, cuidant que la seva pell estigués blanca i els cabells perfectament cuidat, vestint delicats kimonos (foto 18) quan no havien de posar-se la seva armadura (foto 19).





1 comentari:

  1. Me ha gustado mucho la historia sobre todo porque yo practico el tossen. No es facil pero es efectivo. Escribo en castellano por si lo quieren leer los amigos japo. Es curioso porque las mujeres en cualquier lugar son multivalentes.

    ResponElimina