Translate, Traducetelo

divendres, 11 de gener del 2013

Mis otros trabajos/Els meus altres treballs

 Os comenté en la entrada de cómo nos encontramos el Ikebana y yo, que ha modo complementario también he cursado lo que sería el equivalente a la formación profesional de Oficial Florista, en la Escola d’Art Floral de Catalunya. Nunca se me ha pasado por la cabeza ni montar ni trabajar en una floristería. El estilo que en occidente se usa normalmente, a mi me carga mucho. Digamos que soy más afín al minimalismo del arte oriental. Ya tuve mis problemas en clase con los profesores al tener que realizar mis composiciones, no os diré que todos los estilos me disgustaran, no es eso, pero se me hacia difícil poner tanto material en una sola composición. Allí me tocó aprender desde como se hacen arreglos florales para una boda,  a decoraciones para Navidad , a los típicos trabajos florales funerarios, entre otras cosas. Pero también me permitió aprender a alambrar los materiales y esto me está siendo de gran utilidad en  Ikebana, pues en el estilo que actualmente estoy aprendiendo, el Rikka Shofutai, todo el material va alambrado y las clases de botánica tampoco me han venido mal, la verdad para conocer más la naturaleza del material floral. 


El trabajo final  de los dos cursos tenia que ser la presentación de un book con todo el proyecto para una ceremonia nupcial. Cuando me enteré de lo que tenia que hacer vi claro que jamás aprobaría ese curso ¡¡¡una boda!!! . Había que hacer planos  a mano alzada y en perspectiva de la iglesia, había que incluir fotos con transparencias dibujadas de cómo sería el trabajo floral que ofrecíamos a los hipotéticos novios. Había que elaborar un presupuesto………Francamente yo dibujo mas que mal y esto era un enorme problema si pretendía “montar una boda” en una catedral o en una iglesia.  En el book debíamos explicar quien eran los novios y porque les ofrecíamos ese estilo de trabajo floral y no otro. Así que ahogada en la poca fe que tenía yo en ese trabajo final, deje volar mi imaginación y empecé  por inventarme a los novios.  Quienes eran, en que trabajaban, como se conocieron…… He de confesar que me gusta mucho escribir, y esa pequeña “novelita” sobre ellos me hizo ver la luz sobre el proyecto que iba a realizar. Le pregunté a mi tutora si había algún inconveniente en que fuera una boda civil  y al contestarme ella que no se lo había planteado pero que no le veía inconveniente siempre que cumpliera con todos los puntos, se cerró el círculo afortunadamente para mí.

“El es un pequeño empresario en el sector de los materiales para la construcción. Ella es diseñadora e interiorista. Se conocen a raíz  de un proyecto que ella prepara y donde necesita el asesoramiento sobre un tipo de mármol. Han escogido para la ceremonia de su enlace el pabellón Mies van der Rohe  en Barcelona (fotos 1 y 2). Edificio emblemático para los arquitectos y disañadores y que acoge un lienzo de mármol espectacular.  Ella fiel seguidora de los dictados del Sr. Van der Rohe, quiere una elaboración minimalista a conjunto con el edificio…………”
Y con el pretexto de que “mi clienta” deseaba un trabajo acorde con el edificio, yo me salí con la mía de hacer  un proyecto donde solo se usaban unas estructura de mimbre blanco dentro de unos recipientes rectangulares transparentes llenos de cantos rodados también blancos e incrustadas en el mimbre habían  cenefas hechas con  orquídeas Vanda Sunny Delight granate (foto 3)  como las cortinas del edificio,  rosas Golden Gate naranjas (foto 4) por la armonía análoga del color con el granate y hiedra  Helix Greenfinger para el toque de verde (foto 5). Y después de “rellenar” el book con la historia del singular edificio y la biografía de su autor, planos, fotos y transparencias con unos sencillos dibujos y un presupuesto muy adecuado, saqué una calificación de un 8,5 sobre 10.

Lamentablemente perdí todas mis fotos de estos cursos al estropearse mi antiguo ordenador, solo conservo los apuntes, las fichas de botánica y el book del proyecto final, ese que me dio tantos quebraderos de cabeza y tanta satisfacción con la nota final.

Os dejaré  a cambio fotos de arreglos florales que he hecho posteriormente  y aunque puedan parecer Ikebana o que igual podría considerar Jiyuka (estilo libre) como no los he elaborado en la escuela, prefiero ponerlos a parte. Espero que os gusten. (Foto 6 y en adelante)

Pido disculpas por la calidad de las fotos, estas en concreto ya tienen unos años y no son digitales, con lo que al escanearlas han perdido resolución.

Foto 1

Foto 2


Foto 3

Foto 4

Foto 5
Foto 6

Foto 7
Foto 8

Foto 9

Foto 10

Foto 11

Foto 12

Foto 13
Foto 14

Foto 15
Foto 16

Foto 17
Foto 18
Foto 19
Foto 20


Us vaig comentar a l’entrada de com ens trobarem L'Ikebana i jo, que ha manera complementària també he fet el que seria l’equivalent a la formació professional d’oficial Florista, a l’escola d’art Floral de Catalunya. Mai m’he passat pel cap ni obrir ni treballar en una floristeria. L’estil que a occident es fa servir normalment, a mi em carrega molt. Diguem que sóc més afí al minimalisme de l’art oriental. Ja vaig tenir els meus problemes a classe amb els professors en haver de realitzar les meves composicions, no us diré que tots els estils em disgustaran, no és això, però se’m feia difícil posar tant material en una sola composició. Allà em va tocar aprendre des de com es fan arranjaments florals per a un casament, a decoracions per Nadal, als típics treballs florals funeraris, entre altres coses. Però també em va permetre aprendre a enfilferrar els materials i això m’està sent de gran utilitat en Ikebana, ja que l’estil que actualment estic aprenent, el Rikka Shofutai, tot el material va enfilferrat i les classes de botànica tampoc m’han vingut malament, la veritat, per conèixer més la naturalesa del material floral.
El treball final dels dos cursos havia de ser la presentació d’un book amb tot el projecte per a una cerimònia nupcial. Quan em vaig assabentar del que havia de fer vaig veure clar que mai aprovaria aquest curs ¡¡¡un casament! . Calia fer plànols a mà alçada i en perspectiva de l’església, calia incloure fotos amb transparències dibuixades de com seria el treball floral que oferíem als hipotètics nuvis. Calia elaborar un pressupost ......... Francament jo dibuix més que malament i això era un enorme problema si pretenia "muntar un casament" en una catedral o en una església. Al book havíem d’explicar qui eren els nuvis i perquè els oferíem aquest estil de treball floral i no un altre. Així que ofegada en la poca fe que tenia jo en aquest treball final, vaig deixar volar la imaginació i vaig començar per inventar-me als nuvis. Qui eren, en què treballaven, com es van conèixer ...... He de confessar que m’agrada molt escriure, i aquesta petita "novel · leta" sobre ells em va fer veure la llum sobre el projecte que havia de realitzar. Li vaig preguntar a la meva tutora si hi havia algun inconvenient en que fos un casament civil i al contestar ella que no se ho havia plantejat però que no hi veia inconvenient sempre que complís amb tots els punts, es va tancar el cercle afortunadament per a mi.

"Ell és un petit empresari en el sector dels materials per a la construcció. Ella és dissenyadora i interiorista. Es coneixen arran d’un projecte que ella prepara i on necessita l’assessorament sobre un tipus de marbre. Han escollit per a la cerimònia del seu enllaç el pavelló Mies van der Rohe a Barcelona (fotos 1 i 2). Edifici emblemàtic per als arquitectes i dissenyadors i que acull un llenç de marbre espectacular. Ella fidel seguidora dels dictats del Sr Van der Rohe, vol una elaboració minimalista a conjunt amb l’edifici ............ "
I amb el pretext que "la meva clienta" desitjava un treball d’acord amb l’edifici, jo em vaig sortir amb la meva de fer un projecte on només es feien servir unes estructura de vímet blanc dins d’uns recipients rectangulars transparents plens de còdols també blancs i incrustades en el vímet havien sanefes fetes amb orquídies Vanda Sunny Delight grana (foto 3) com les cortines de l’edifici, roses Golden Gate taronges (foto 4) per l’harmonia anàloga del color amb el grana i heura Helix Greenfinger per al toc de verd ( foto 5). I després de "farcir" el book amb l’historia de singular edifici i la biografia del seu autor, plànols, fotos i transparències amb uns senzills dibuixos i un pressupost molt adequat, vaig treure una qualificació d’un 8,5 sobre 10.

Lamentablement vaig perdre totes les meves fotos d’aquests cursos a l'espatllar-se el meu antic ordinador, només conservo els apunts, les fitxes de botànica i el book del projecte final, aquest que em va donar tants mals de cap i tanta satisfacció amb la nota final.

Us deixaré a canvi fotos d’arranjaments florals que he fet posteriorment i encara que puguin semblar Ikebana o que potser podria considerar Jiyuka (estil lliure) com no els he elaborat a l’escola, prefereixo posar-los a part. Espero que us agradin. (Foto 6 i en endavant)

Demano disculpes per la qualitat de les fotos, aquestes en concret ja tenen uns anys i no són digitals, amb el que al escanejar han perdut resolució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada